UNITAT 7. ACTIVITATS DE LECTURA

Activitats:

Comprensió Lectora

7.1.L’home blanc havia decidit crear les reserves als territoris conquerits per tal de mantenir els indis controlats i submisos. L’exèrcit s’encarregava de fer-hi complir la llei sota l’amenaça de càstigs exemplars.

a)Què havia fet Linx Lleuger perquè el perseguís l’exèrcit? Quin havia de ser el seu càstig?

Rebel·lia i constant incitació al seu poble a una revolta inútil. Matar-lo era el càstig.

b)Qui el va trobar finalment? Descriu les circumstàncies de l’encontre: on, quan i com.

El va trobar Bill Strosner. El va trobar al costat del riu, quan ja no podia més i estirat al terra amb els peus sangosos de tant caminar per aquells camins pedregosos.

c)En trobar-lo, Strosner es va emocionar. Quina recompensa li hauria proporcionat la mort de l’indi? El capità estaria orgullós d’ell i el felicitaria davant de tot el regiment. Potser fins i tot el comandant en persona li posaria una medalla per haver sabut complir amb el seu deure com a bon soldat. Tothom el respectaria, sobretot el sergent, que el tenia una mica de cap d’esquila.

7.2.El codi militar es regeix pel principi de l’obediència incondicional a les ordres donades pels superiors. Com a bon soldat, quin era el deure de Strosner? Quines ordres havia donat el teu capità? Què li podria passar si no les complia? Obeir al capità. Matar a l’indi i que el portessin per què tothom el pogués veure. El que li podia passar si no el matava era que el mataven a ell.

7.3.Tot i que el soldat sabia que havia de matar el cabdill indi, quan el va veure, va experimentar dos sentiments contradictoris: ràbia i admiració. Relaciona cada un d’aquests sentiments amb la causa que les provoca:

-Aquell home vençut preferia morir extenuat de tant fugir, abans que viure a la reserva i obeir els blancs. Admiració.

-Era un salvatge que no volia obeir ningú, ni tan sols el president dels Estats de la Unió. Ràbia.

7.4.Malgrat els sentiments positius que li desvetlla Linx Lleuger, el soldat Strosner troba un motiu per disparar-li.

a)Quin és aquest motiu? Reconstrueix el text per respondre la pregunta.

<<Que diferents que eren l’indi i ell! És clar, va pensar, és la diferència que hi ha entre un salvatge i un ésser civilitzat>>. Que tothom el respectaria, que potser el comandant li donava una medalla i que el capità el felicitaria i estaria orgullós d’ell.

b)¿Creus que el soldat reprodueix l’actitud racista dels colons europeus envers els indígenes americans? Per què? No, perquè si reproduís aquesta actitud racista l’hagués disparat igualment.

7.5.En un moment determinat es produeix un fet que fa canviar l’actitud del soldat Strosner.

a)Què li va passar a l’indi mentre travessava el riu? Que es va quedar sense forces per poder creuar perquè el soldat l’havia disparat lleugerament a l’esquena.

b)Què passaria si Strosner matava l’indi al riu? Digues-ne almenys tres conseqüències. Que no podria demostrar que l’havia matat, el capità no podria escarmentar als altres indis tal com volia, que el comandant no li posaria cap medalla ni el sergent s’ho creuria mai, ningú el respectaria.

7.6.A partir d’aquell moment, el soldat es va adonar que la vida de l’indi depenia tan sols d’ell i que per primer cop tenia l’oportunitat de decidir.

a)Per què el soldat Strosner va sentir una gran angoixa en aquell moment? Per què mai havia decidit res i ara que ho tenia que fer, no sabia que decidir.

b)Finalment, quina va ser la seva decisió? Què va fer? La seva decisió va ser ajudar al indi a creuar per anar-se’n al canada, i el que va fer va ser ajudar-l’ho.

7.7.<<Es va adonar que el cabdill indi encara era a l’altra banda, dret, i finalment es van saludar amb la mà>>. Quin comentari et suggereixen aquestes paraules? Què devia haver canviat en la ment dels dos homes? Que els indis no eren tan males persones com creien, en la del soldat l’actitud del racisme i en la del indi que no tots els homes blancs eren iguals.

Paraules I Expressions

<<Linx Lleuger estava ajagut de bocaterrosa.>> La paraula ajagut és la forma del participi del verb ajeure’s, que significa ‘estirar-se per descansar’. Aquest verb no l’hem de confondre amb el verb jeure, que, sense el prefix a-, té un significat lleugerament diferent: ‘estar una persona o un animal estès a terra, en un llit...’ Aquest és el cas d’alguns verbs en què la presència o l’absència del prefix a- provoca canvis de significat.

7.8.Completa les frases següents amb els verbs adequats que les encapçalen:

a)Baixar(anar de dalt a baix)/abaixar(descendir a un nivell més baix):

Va abaixar del quart pis al carrer.

Com que feia fresca, es va baixar les mànigues de la camisa.

b)Dormir(reposar completament)/adormir-se(començar a dormir):

Estava neguitós i no em vaig poder adormir-se.

Aquesta nit no he pogut dormir gens.

c)Nomenar(designar algú per a un càrrec)/anomenar-se(dir-se, tenir tal nom):

A l’Ernest l’han nomenat director de la fàbrica.

La fàbrica s’anomena Ikarpell.

d)Pujar(anar de baix a dalt)/apujar(ascendir a un nivell més alt):

Hem de apujat al quart vagó del tren Euromed.

S’han pujat les tarifes del transport públic.

e)Semblar(tenir l’aspecte)/assemblar-se(tenir semblança dues o més coses o persones):

Hi ha bessons que s’assemblen molt físicament.

Aquest edifici semblar molt antic.

f)Senyalar(fer o posar un senyal)/assenyalar(indicar):

Aquells núvols assenyalen pluja.

El Centre Excursionista ha senyalen el camí amb unes marques de color verd.

g)Seure(estar sobre un seient)/asseure’s(col·locar-se sobre un seient):

No t’asseguis en aquest banc, que l’acabo de pintar.

Va haver de seure’s tota l’estona en un tamboret.

7.9.Substitueix les paraules destacades de les frases següents per les expressions o frases fetes que hi ha en el quadre de més avall:

a)Des de feia dies, el soldat Strosner perseguia l’indi Linx Lleuger.

Des de feia dies, el soldat Strosner anava a l’encalç de l’indi Linx Lleuger.

b)Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era conscient que, amb aquella decisió, es posava en perill extrem.

Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era conscient que, amb aquella decisió, es jugava la pell.

c)El soldat va disparar i va ferir l’indi. Aleshores va pensar que ja havia perdut tot esperança d’escapar-se.

El soldat va disparar i va ferir l’indi. Aleshores va pensar que ja havia begut oli.

d)Però el soldat, en veure que l’indi no podia continuar nadant, va considerar el que ell faria si es trobés en el seu cas i va decidir que no el podia deixar desemparat.

Però el soldat, en veure que l’indi no podia continuar nadant, va posar-se en el seu lloc i va decidir que no el podia deixar-lo a l’estacada.

e)L’indi va quedar molt sorprès: el soldat havia canviat d’idea després d’haver-hi reflexionat.

L’indi va quedar molt sorprès: el soldat s’ho havia repensat.

f)Al final, Linx Lleuger va fugir i el soldat va tornar al seu destacament.

Al final, Linx Lleuger va fer-se fonedís i el soldat va tornar al seu destacament.

Expressions i frases fetes Jugar-s’hi la pell: posar-se en perill extrem, jugar-s’hi la vida. Haver begut oli: perdre tota esperança d’escapar-se del perill. Repensar-s’hi: canviar d’idea o d’intenció després d’haver-hi reflexionat. Fer-se fonedís: desaparèixer, fugir. Anar a l’encalç d’algú: perseguir. Deixar algú a l’estacada: abandonar algú en un perill, deixar-lo desemparat. Posar-se en el lloc d’algú: considerar el que hom faria si trobés en el seu cas.   7.10.Completa les frases de la pàgina següent amb la paraula adient, d’acord amb la informació següent, extreta d’un diccionari de sinònims: Matar tr. Occir, escabetxar, pelar. Ajusticiar i executar signifiquen fer sofrir la pena de mort. Exterminar, si es refereix a una col·lectivitat. Escabetxar i pelar són termes familiars. Immolar és matar oferint la víctima en sacrifici. Si es tracta d’animals, sacrificar. Segons el sistema emprat: afusellar, electrocutar, enverinar, decapitar, degollar, apunyalar, escanyar, estrangular, guillotinar, lapidar, penjar, ofegar, emmetzinar, etc. a)Aquelles tribus índies van ser...pels europeus. b)Els antics jueus...animals a Jehovà, el seu déu. c)Els sacerdots de la tribu van...una víctima en honor dels seus déus. d)El botxí...els criminals condemnats a la pena de mort. e)Alguns personatges històrics...els seus enemics posant una metzina en el menjar o en la beguda. f)Alguns pobles antics...els lladres, és a dir, els mataven a pedrades. g)El capità els ho havia dit ben clar:<<Si me’l porteu viu, l’haurem de...a la forca>>. h)Si l’hagués vist el capità, segurament li haurien fet un consell de guerra; potser l’haurien...per haver desobeït unes ordres.