1.EL TEATRE
1.1.ÀNGEL GUIMERÀ: Mar i cel
Un amor impossible
Àngel Guimerà va néixer l’any 1845 a Santa Cruz de Tenerife, a les illes
Canàries. Quant tingué vuit anys, la seva família es
traslladà a Catalunya. De jove s’interessà apassionadament per la
llengua i la cultura del país d’acollida, i esdevingué un gran poeta i dramaturg. La seva obra
dramàtica va renovar el teatre català
de l’època i li donà prestigi i
reconeixement internacional. Les
seves millors obres han estat traduïdes a nombroses llengües i mai no han
deixar d’interessar, cosa que l’ha convertit en un clàssic popular.
En una primera
etapa, Àngel Guimerà, influït pel romanticisme, escriu tragèdies romàntiques. Aquestes obres estan escrites en vers. L’acció se situa en un temps
passat més o menys llunyà i tracten fets
històrics excepcionals, plens de violència i passió. L’obra
culminant d’aquesta etapa és Mar i
cel.
Mar i cel (argument)
En el segle XVII, uns corsaris
nord-africans tenen captius, dins el seu vaixell, uns quants cristians. Saïd,
cap dels corsaris, i Blanca, una jove cristiana, s’enamoren, però aquest
enamorament esdevé un amor impossible perquè pertanyen a bàndols enemics, de
cultures i religions oposades. Aquest conflicte aboca els protagonistes a una
mort tràgica.
En una segona etapa, Guimerà, influït pel realisme, escriu drames de caire realista.
Abandona el to solemne i els fets històrics, escriu en prosa i el llenguatge sol reproduir el parlar popular de la gent.
Situa l’acció en la mateixa època de l’autor i tracta dels problemes de la vida real
i quotidiana, tot i que els personatges mostren encara una actitud romàntica.
L’obra més representativa d’aquesta etapa és Terra baixa.
Terra baixa (argument)
Un propietari
rural fa casar la seva amant, Marta, amb un pastor de muntanya, Manelic. La
Marta era una noia òrfena que havia estat acollida a casa del propietari, en
Sebastià. En Manelic era un noi ingenu, al servei d’en Sebastià. La Marta es
casa contra la seva voluntat i en Manelic, enganyat, es casa pensant que la
Marta l’estima. Obligats a conviure en el molí del poble, amb el temps, prenen consciència de la
tirania del propietari i s’hi enfronten; després de causar-li la mort, fugen
junts cap a la terra alta, la muntanya d’on provenia Manelic.
La terra
baixa representa l’espai corrupte, dominat per la tirania del propietari i
l’obediència cega de la gent; la terra alta representa l’espai idíl·lic, lliure
de la maldat dels humans.
Activitats
6.13.Digues per
què Àngel Guimerà és considerat el gran clàssic del teatre català.
Perquè va renova el teatre, i esta traduït a
moltes llengües.
1.2.Joan Puig i Ferreter
El teatre d’idees, un teatre compromès
Joan Puig i Ferreter va néixer l’any 1882 a la Selva del
Camp. Creia que el caràcter d’un escriptor s’havia de formar a través de
l’aventura i d’experiències intenses. Algunes de les
vivències les va recollir en les seves memòries, novel·les i obres de teatre. Com
a dramaturg, introdueix al teatre català les noves tendències del teatre europeu de finals del XIX; de manera
especial les de l’anomenat teatre d’idees que havia impulsat el
dramaturg noruec Henrik Ibsen. Forma part, doncs, d’un corrent renovador que pretén utilitzar el teatre com a mitjà de crítica social i de divulgació de les
noves idees progressistes. Els
diversos conflictes existents en la
societat constitueixen els eixos temàtics de les obres de Puig i
Ferreter: l’enfrontament entre les joves i els adults, entre la ciència i la
ignorància, entre la raó i la superstició, entre la modernitat i la tradició,
entre el lliure pensament i la religió, etc.
Aigües encantades, estrenada l’any 1908, és l’obra més característica de
Puig i Ferreter. Seguint els passos d’Un
enemic del poble d’Ibsen, Aigües
encantades posa en escena l’enfrontament entre l’individu jove, ben format
científicament, que lluita pel progrés del poble, i les persones adultes,
fidels a la tradició i a les creences religioses, que entenen el progrés com
una obra malèfica que ha de dur el poble a la perdició.
Aigües encantades (argument)
La gent d’un poble de
muntanya és molt fidel als valors més tradicionalistes: els joves han d’obeir
els pares cegament; la gent ha de seguir de manera estricta els rituals
religiosos; les creences i les tradicions no poden ser discutides i s’han de
respectar; els avenços de la ciència i la tècnica es consideren perillosos,
etc. Els joves universitaris provinents de la ciutat duran al poble el
conflicte: una noia del poble s’enfrontarà als seus pares; i un jove foraster
s’enfrontarà a les autoritats.
En època de sequera, el
poble surt en processó pregant perquè plogui. El foraster, un enginyer,
proposarà aprofitar les aigües d’una font esplèndida, però les autoritats s’hi
oposaran: consideren que, d’acord amb una tradició molt antiga, són aigües
sagrades i, per tant, cap obra, d’enginyeria no pot modificar la font. El
foraster serà apedregat i se n’anirà del poble.
Activitats
6.17.Què retreu
la Cecília als seus pares? I què li retreuen els seus pares a ella?
Que no la comprenen, incomprensió.
6.18.Segons la
Cecília, què ha passat en la seva vida que li impedeix de ser com els seus
pares? Quina serà, segons ella, la missió que duran a terme els joves?
Ha begut en altres fons, s’ha informat en
altres fons.
6.19.A partir del
fragment anterior, justifica aquesta afirmació: <Aigües encantades pertany
al subgènere del teatre d’idees>.
Perquè utilitza el teatre per difondre noves
idees. Ex.: ignorància.
6.20.Quines
semblances hi ha entre l’argument d’Un enemic del poble i el d’Aigües
encantades? Hi ha un
enfrontament i no és respecten uns als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada