UNITAT 6, LECTURA I ACTIVITATS

Lectura

Henrik Ibsen és un dels dramaturgs del segle XIX que més han influït en el teatre contemporani: va arrossegar el teatre europeu des del romanticisme fins al realisme i el teatre psicològic. En una primera etapa, va escriure diverses obres de teatre de signe romàntic sobre la història i les llegendes del seu país; després, es va interessar pels problemes socials i psicològics, i va escriure una sèrie d’obres de crítica social molt punyent que van causar un gran escàndol, entre les quals destaca la titulada.

Un enemic del poble (1882).

Un enemic del poble presenta la lluita d’un individu que, després d’aconseguir les proves científiques necessàries, pretén que les autoritats de la ciutat actuïn de manera correcta i evitin, per sobre tot, el dany a les persones. Les autoritats, però, volen protegir els seus interessos econòmics i, en conseqüència, amaguen la realitat als ciutadans. Parla, doncs, de l’engany i la corrupció, temes que, malauradament, encara podem considerar d’actualitat.

En aquest fragment de l’acte II podrem assistir a la primera discussió que mantenen els personatges principals: el metge del balneari, que ha descobert que les aigües del balneari estan contaminades, i el batlle de la ciutat, que pretén amagar la realitat a la gent per tal de preservar els ingressos econòmics.             

ACTE II

Sala d’estar del doctor Stockmann, responsable mèdic del balneari. Entra el seu germà gran, batlle de la ciutat i president de la junta directiva del balneari.

STOCKMANN: Bon dia, Peter! Com estàs?

BATLLE: D’aquella manera, gràcies. Ahir vaig rebre el teu informe sobre el balneari.

STOCKMANN: I què te’n sembla?

BATLLE: Què vols que et digui! Quina necessitat hi havia de fer totes aquestes investigacions a esquena meva?

STOCKMANN: Havia de tenir l’absoluta seguretat que les aigües del balneari no representaven cap perill per als usuaris. I creu-me que la situació és molt greu: aquestes aigües són pernicioses per a la salut. S’ha de fer alguna cosa, i de pressa!

BATLLE: Com de costum, adoptes expressions molt dures. En el teu informe, dius que, als hostes del balneari, no els oferim res més que metzines a raig.

STOCKMANN: Com ho diries tu? És aigua contaminada!

BATLLE: Així doncs, arribes a la conclusió que hem de fer clavegueres noves i que s’ha de renovar també tota la conducció de les aigües; vaja, fer totes les instal·lacions noves, oi?

                STOCKMANN: Efectivament. Que potser tens alguna altra solució? Jo, no.

                BATLLE: Aquest matí, com qui no vol la cosa, he preguntat a l’enginyer municipal què podria costar una obra com la que tu proposes. Tu saps què costaria tot plegat? Sens dubte, uns quants milions! I, el pitjor, saps quant temps durarien? Un parell d’anys com a mínim! Què en faríem, del balneari? No tindríem altre remei que tancar-lo! ¿O creus que vindrà algú, si comença a córrer la veu que les aigües del nostre balneari són malsanes?

                STOCKMANN: És que ho són, Peter!

                BATLLE: I tot ara..., justament quan s’inicia la temporada. Hi ha ciutats veïnes que reuneixen les condicions per convertir-se en centres d’aigües termals i que s’afanyarien per treure’ns la clientela. I nosaltres hauríem d’abandonar aquesta empresa tan cara; arruïnaries la teva ciutat.

                STOCKMANN: Que l’arruïnaria, jo?

                BATLLE: Tots sabem que, gràcies al balneari, la ciutat pot aspirar a un futur digne. A més, no m’acabo de creure que l’estat de les aigües sigui tan dolent com tu assegures.

                STOCKMANN: Pitjor, estan, perquè ho sàpigues! Si no, espera que arribi l’estiu, amb la calor, i ho veuràs!

                BATLLE: Dons jo no veig que ens amenaci cap perill imminent.

                STOCKMANN: Com que no? Si no hi ha escapatòria! El meu informe és ben clar i ben exacte! I tu també te n’has adonat, Peter; el que passa és que no ho vols admetre. Com que tu vas ser qui va decidir l’emplaçament del balneari i el sistema de conduccions d’aigües... I és justament, això, aquest maleït error teu, el que no vols reconèixer.

                BATLLE: I què, si vetllo pel meu prestigi? Vull que també ho faig pel bé de la ciutat. Sense autoritat moral no podria dirigir ni administrar els afers de la ciutat de la manera més convenient per a tothom. Per això és important que el teu informe no arribi a la junta del balneari. Cal fer-lo desaparèixer pel bé comú. Més endavant, i sense fer soroll, ja sotmetré el cas a discussió i farem el que calgui. Però ara, sobretot, que aquest desgraciat assumpte no arribi a coneixement públic; ni piu.

                STOCKMANN: Ja no es pot evitar, estimat Peter.

                BATLLE: Doncs s’ha d’evitar, i s’evitarà!

                STOCKMANN: Et dic que no pot ser; hi ha massa gent que ho sap.

                BATLLE: Que se sap? Qui ho sap? Espero que no ho sàpiguen mai aquells periodistes del diari La Veu del Poble... Són tots una colla de bocamolls!

                STOCKMANN: Aquells ho saben, sí. La premsa independent vetllarà perquè compliu les vostres obligacions.

                BATLLE: Ets un home massa arrauxat. ¿No has pensat en les conseqüències que això pot tenir per a tu i els teus?

                STOCKMANN: Què redimoni vol dir, això?

                BATLLE: Crec que t’he demostrat que era un germà generós i complaent...

                STOCKMANN: Sí, que ho has estat, i n’estic molt agraït.

                BATLLE: Deixem-ho estar. En part, també he actuat així amb l’esperança de tenir-te una mica a ratlla; si t’ajudava a millorar la situació econòmica, també era en interès propi.

                STOCKMANN: Què dius, ara? Que només ho feies en interès propi?

                BATLLE: En part, he dit. És molt penós, per a una autoritat, que el seu germà vagi  per aquests mons sempre ficant-se en embolics.

                STOCKMANN: I et sembla que és això el que faig, oi?

                BATLLE: Per desgràcia, sí. Ets esvalotat i agressiu de mena. I a sobre, amb aquesta desgraciada mania de publicar-ho tot, tant si plou com si neva.

                STOCKMANN: Doncs, sí! O és que els ciutadans no tenen el dret de ser ben informats? Que potser no han de conèixer quins perills corren?

                BATLLE: La gent no n’ha de fer res, de certes coses!

                STOCKMANN: I ho dius així, sense embuts!

                BATLLE: Sí, alguna vegada t’havia de parlar sense embuts, a tu! No tens ni idea del mal que et fas, amb aquests rampells. Et queixes de tot: de les autoritats, del govern... Ets un busca-raons. Sembla que hagis oblidat que és a mi, a qui has d’agrair el càrrec de responsable mèdic del balneari...

                STOCKMANN: Hi tenia tot el dret! Vaig ser el primer a dir que la ciutat es podia convertit en un magnífic centre d’aigües termals, i vaig lluitar per aquesta idea durant anys i panys, fins a aconseguir-ho. Per tant, m’havia guanyat el càrrec de sobres!

                BATLLE: Sens dubte, però les coses han canviat. Ara ja no podré evitar que te’n treguin. Em veuré obligat a destituir-te i a impedir-te qualsevol activitat relacionada amb el negoci. Tu, el que vols és la ruïna del balneari i de tota la ciutat.

                STOCKMANN: SI sóc jo qui vol l’autèntic bé de la ciutat! Perquè aquestes misèries tard o d’hora sortiran a la llum! Prou que es veurà qui estima de debò la ciutat!

                BATLLE: Tu? Si la ceguesa et faria destruir la principal font d’ingressos!

                STOCKMANN: Una font enverinada, noi. Que n’ets, de boig! Vivim de negociar amb un producte podrit i amb la corrupció! Tota la prosperitat de la nostra ciutat s’alimenta de l’engany!

                BATLLE: Imaginacions. L’home capaç de llançar insinuacions injurioses contra la seva ciutat només pot ser un enemic del poble!

HENRIK IBSEN: Un enemic del poble (adaptació) Edicions 62 i “la Caixa”.

Activitats

6.1. A partir del fragment que has llegit, quina d’aquestes tres expressions sintetitza millor la temàtica de l’obra Un enemic del poble.

a) els conflictes familiars, principalment entre germans

b) les propietats terapèutiques de les aigües termals dels balnearis

c) les responsabilitats dels governants i el dret dels ciutadans a rebre una informació verídica

La lletra “c”.

6.3. Stockmann és el personatge que representa La funció social de la ciència, és a dir, l’ús de la ciència en benefici de la gent. Digues quines són les tres actuacions principals que duu a terme aquest personatge. Tria l’opció correcta en cada cas:

En primer lloc, analitza les aigües del balneari i arriba a la conclusió que són malsanes; tot seguit, redacta un informe per tal d’informar el batlle de la ciutat i demanar-li que iniciï immediatament les obres de millora necessàries per solucionar el problema i, en tercer lloc, informa també els periodistes perquè ho publiquin al diari a fi que tota la població n’estigui al corrent.

6.5. El batlle, per sobre de tot, vol evitar que la notícia es publiqui en el diari. ¿Per què creus que molts governants temen els periodistes? Quina funció atribueix a la premsa el doctor Stockmann? Temen als periodistes perquè el seu reinat pot esta en perill. Creen opinió i fan consciencia a la societat.

6.6. Els dos personatges manifesten importants diferències de criteri en relació amb la consideració que cadascun d’ells té envers la gent de la ciutat. Digues a quin personatge atribuiries cadascuna d’aquestes afirmacions:

a) La gent no hi entén, en política. Per això, cal que hi hagi un grup social minoritari privilegiat (una elit) que s’encarregui, amb total llibertat, de l’administració pública.

b) La gent té drets i deures socials i polítics. Per tant, ha de poder intervenir activament en l’administració pública. La lletra “a” és el Batlle i la lletra “b” és el Doctor Stockmann.

RECORDA: Literatura

Teatre, gènere literari pensat per ser representat per actors i actrius. Text teatral, diàlegs dels personatges i acotacions o notes explicatives  per tal d’orientar el director o la directora.

Obres de teatre, tres categories:

• Tragèdia: protagonitzada per personatges excepcionals dominats per un destí desgraciat.
• Comèdia: protagonitzada per personatges inspirats en persones corrents actuen de manera còmica a causa d’un vici o un defecte.
• Drama: protagonitzat per personatges corrents.

1.En quin grup classificaries l’obra  Un enemic del poble: tragèdia, comèdia o drama? Justifica la resposta. En el Drama, perquè aquesta obra està protagonitzat per personatges inspirats en persones corrents que es veuen abocats cap a una situació desgraciada, però que poden arribar a superar-la.