UNITAT 7. ACTIVITATS DE LECTURA

Activitats:

Comprensió Lectora

7.1.L’home blanc havia decidit crear les reserves als territoris conquerits per tal de mantenir els indis controlats i submisos. L’exèrcit s’encarregava de fer-hi complir la llei sota l’amenaça de càstigs exemplars.

a)Què havia fet Linx Lleuger perquè el perseguís l’exèrcit? Quin havia de ser el seu càstig?

Rebel·lia i constant incitació al seu poble a una revolta inútil. Matar-lo era el càstig.

b)Qui el va trobar finalment? Descriu les circumstàncies de l’encontre: on, quan i com.

El va trobar Bill Strosner. El va trobar al costat del riu, quan ja no podia més i estirat al terra amb els peus sangosos de tant caminar per aquells camins pedregosos.

c)En trobar-lo, Strosner es va emocionar. Quina recompensa li hauria proporcionat la mort de l’indi? El capità estaria orgullós d’ell i el felicitaria davant de tot el regiment. Potser fins i tot el comandant en persona li posaria una medalla per haver sabut complir amb el seu deure com a bon soldat. Tothom el respectaria, sobretot el sergent, que el tenia una mica de cap d’esquila.

7.2.El codi militar es regeix pel principi de l’obediència incondicional a les ordres donades pels superiors. Com a bon soldat, quin era el deure de Strosner? Quines ordres havia donat el teu capità? Què li podria passar si no les complia? Obeir al capità. Matar a l’indi i que el portessin per què tothom el pogués veure. El que li podia passar si no el matava era que el mataven a ell.

7.3.Tot i que el soldat sabia que havia de matar el cabdill indi, quan el va veure, va experimentar dos sentiments contradictoris: ràbia i admiració. Relaciona cada un d’aquests sentiments amb la causa que les provoca:

-Aquell home vençut preferia morir extenuat de tant fugir, abans que viure a la reserva i obeir els blancs. Admiració.

-Era un salvatge que no volia obeir ningú, ni tan sols el president dels Estats de la Unió. Ràbia.

7.4.Malgrat els sentiments positius que li desvetlla Linx Lleuger, el soldat Strosner troba un motiu per disparar-li.

a)Quin és aquest motiu? Reconstrueix el text per respondre la pregunta.

<<Que diferents que eren l’indi i ell! És clar, va pensar, és la diferència que hi ha entre un salvatge i un ésser civilitzat>>. Que tothom el respectaria, que potser el comandant li donava una medalla i que el capità el felicitaria i estaria orgullós d’ell.

b)¿Creus que el soldat reprodueix l’actitud racista dels colons europeus envers els indígenes americans? Per què? No, perquè si reproduís aquesta actitud racista l’hagués disparat igualment.

7.5.En un moment determinat es produeix un fet que fa canviar l’actitud del soldat Strosner.

a)Què li va passar a l’indi mentre travessava el riu? Que es va quedar sense forces per poder creuar perquè el soldat l’havia disparat lleugerament a l’esquena.

b)Què passaria si Strosner matava l’indi al riu? Digues-ne almenys tres conseqüències. Que no podria demostrar que l’havia matat, el capità no podria escarmentar als altres indis tal com volia, que el comandant no li posaria cap medalla ni el sergent s’ho creuria mai, ningú el respectaria.

7.6.A partir d’aquell moment, el soldat es va adonar que la vida de l’indi depenia tan sols d’ell i que per primer cop tenia l’oportunitat de decidir.

a)Per què el soldat Strosner va sentir una gran angoixa en aquell moment? Per què mai havia decidit res i ara que ho tenia que fer, no sabia que decidir.

b)Finalment, quina va ser la seva decisió? Què va fer? La seva decisió va ser ajudar al indi a creuar per anar-se’n al canada, i el que va fer va ser ajudar-l’ho.

7.7.<<Es va adonar que el cabdill indi encara era a l’altra banda, dret, i finalment es van saludar amb la mà>>. Quin comentari et suggereixen aquestes paraules? Què devia haver canviat en la ment dels dos homes? Que els indis no eren tan males persones com creien, en la del soldat l’actitud del racisme i en la del indi que no tots els homes blancs eren iguals.

Paraules I Expressions

<<Linx Lleuger estava ajagut de bocaterrosa.>> La paraula ajagut és la forma del participi del verb ajeure’s, que significa ‘estirar-se per descansar’. Aquest verb no l’hem de confondre amb el verb jeure, que, sense el prefix a-, té un significat lleugerament diferent: ‘estar una persona o un animal estès a terra, en un llit...’ Aquest és el cas d’alguns verbs en què la presència o l’absència del prefix a- provoca canvis de significat.

7.8.Completa les frases següents amb els verbs adequats que les encapçalen:

a)Baixar(anar de dalt a baix)/abaixar(descendir a un nivell més baix):

Va abaixar del quart pis al carrer.

Com que feia fresca, es va baixar les mànigues de la camisa.

b)Dormir(reposar completament)/adormir-se(començar a dormir):

Estava neguitós i no em vaig poder adormir-se.

Aquesta nit no he pogut dormir gens.

c)Nomenar(designar algú per a un càrrec)/anomenar-se(dir-se, tenir tal nom):

A l’Ernest l’han nomenat director de la fàbrica.

La fàbrica s’anomena Ikarpell.

d)Pujar(anar de baix a dalt)/apujar(ascendir a un nivell més alt):

Hem de apujat al quart vagó del tren Euromed.

S’han pujat les tarifes del transport públic.

e)Semblar(tenir l’aspecte)/assemblar-se(tenir semblança dues o més coses o persones):

Hi ha bessons que s’assemblen molt físicament.

Aquest edifici semblar molt antic.

f)Senyalar(fer o posar un senyal)/assenyalar(indicar):

Aquells núvols assenyalen pluja.

El Centre Excursionista ha senyalen el camí amb unes marques de color verd.

g)Seure(estar sobre un seient)/asseure’s(col·locar-se sobre un seient):

No t’asseguis en aquest banc, que l’acabo de pintar.

Va haver de seure’s tota l’estona en un tamboret.

7.9.Substitueix les paraules destacades de les frases següents per les expressions o frases fetes que hi ha en el quadre de més avall:

a)Des de feia dies, el soldat Strosner perseguia l’indi Linx Lleuger.

Des de feia dies, el soldat Strosner anava a l’encalç de l’indi Linx Lleuger.

b)Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era conscient que, amb aquella decisió, es posava en perill extrem.

Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era conscient que, amb aquella decisió, es jugava la pell.

c)El soldat va disparar i va ferir l’indi. Aleshores va pensar que ja havia perdut tot esperança d’escapar-se.

El soldat va disparar i va ferir l’indi. Aleshores va pensar que ja havia begut oli.

d)Però el soldat, en veure que l’indi no podia continuar nadant, va considerar el que ell faria si es trobés en el seu cas i va decidir que no el podia deixar desemparat.

Però el soldat, en veure que l’indi no podia continuar nadant, va posar-se en el seu lloc i va decidir que no el podia deixar-lo a l’estacada.

e)L’indi va quedar molt sorprès: el soldat havia canviat d’idea després d’haver-hi reflexionat.

L’indi va quedar molt sorprès: el soldat s’ho havia repensat.

f)Al final, Linx Lleuger va fugir i el soldat va tornar al seu destacament.

Al final, Linx Lleuger va fer-se fonedís i el soldat va tornar al seu destacament.

Expressions i frases fetes Jugar-s’hi la pell: posar-se en perill extrem, jugar-s’hi la vida. Haver begut oli: perdre tota esperança d’escapar-se del perill. Repensar-s’hi: canviar d’idea o d’intenció després d’haver-hi reflexionat. Fer-se fonedís: desaparèixer, fugir. Anar a l’encalç d’algú: perseguir. Deixar algú a l’estacada: abandonar algú en un perill, deixar-lo desemparat. Posar-se en el lloc d’algú: considerar el que hom faria si trobés en el seu cas.   7.10.Completa les frases de la pàgina següent amb la paraula adient, d’acord amb la informació següent, extreta d’un diccionari de sinònims: Matar tr. Occir, escabetxar, pelar. Ajusticiar i executar signifiquen fer sofrir la pena de mort. Exterminar, si es refereix a una col·lectivitat. Escabetxar i pelar són termes familiars. Immolar és matar oferint la víctima en sacrifici. Si es tracta d’animals, sacrificar. Segons el sistema emprat: afusellar, electrocutar, enverinar, decapitar, degollar, apunyalar, escanyar, estrangular, guillotinar, lapidar, penjar, ofegar, emmetzinar, etc. a)Aquelles tribus índies van ser...pels europeus. b)Els antics jueus...animals a Jehovà, el seu déu. c)Els sacerdots de la tribu van...una víctima en honor dels seus déus. d)El botxí...els criminals condemnats a la pena de mort. e)Alguns personatges històrics...els seus enemics posant una metzina en el menjar o en la beguda. f)Alguns pobles antics...els lladres, és a dir, els mataven a pedrades. g)El capità els ho havia dit ben clar:<<Si me’l porteu viu, l’haurem de...a la forca>>. h)Si l’hagués vist el capità, segurament li haurien fet un consell de guerra; potser l’haurien...per haver desobeït unes ordres.

UNITAT 7. LECTURA

UNITAT 7: La Decisió

De la història que narra com els primers habitants de l’Amèrica del Nord van ser desposseïts violentament de les seves terres pels homes blancs vinguts d’Europa (segle XIX), se n’acostuma a dir la <Conquesta de l’Oest>. Aquesta denominació reflecteix exclusivament el punt de vista dels blancs o europeus. Per a aquests, els indis eren uns salvatges dolents i cruels, poca cosa més que uns animals ferotges a qui no es concedia cap dret, ni tan sols el de viure pacíficament a les terres dels seus avantpassats; en canvi, els blancs es creien els homes bons i superiors que, en nom de la civilització, s’atribuïen el dret d’ocupar per la força les terres que no eren seves.

Aquells pobles indígenes, un cop vençuts, van ser confinats en uns territoris, anomenats reserves, d’on no podien sortir. Però hi va haver indis que es van rebel·lar contra aquella situació i van desafiar les lleis de l’home blanc; es van estimar més morir, abans de veure’s privats de llibertat. El conte que llegiràs recrea una d’aquestes històries, en què un cabdill indi, tot i aconseguir fugir d’una reserva, és atrapat per un soldat, i aquest ha de prendre una decisió molt difícil per a ell: matar-lo o deixar que esdevingui un home lliure.

Linx Lleuger estava ajagut de bocaterrosa, com si fos mort, a uns vint metres del riu que separava les terres altes de Montana amb el Canadà.

El soldat Strosner va baixar del cavall i s’hi va acostar lentíssimament perquè l’altre no pogués sentir-lo. Estava emocionat. L’havia trobat, en el darrer instant l’havia trobat; després de cinc esgotadors dies de seguir-li la pista des de la reserva, l’havia aconseguit. I ben just que li havia anat, perquè si Linx hagués pogut travessar nedant aquell riu i arribar al Canadà, ja no l’haurien pogut atrapar mai més. I això no podia ser, Linx Lleuger, el darrer cap del poble dels cara pintades, havia de pagar amb la seva vida la seva constant rebel·lia i la constant incitació al seu poble a una revolta inútil.

El capità els ho havia dit ben clar:

-Mateu-lo i porteu el cadàver perquè el vegi tothom. No vull que me’l porteu viu. Perquè si me’l porteu viu, l’haurem de penjar i això ens pot portar problemes amb la seva gent. En canvi, si l’heu mort mentre fugia, és diferent...

A poc a poc Strosner li va apuntar el rifle al cap. Ja era seu... Quina sort! El capità estaria orgullós d’ell i el felicitaria davant de tot el regiment. Potser fins i tot el comandant en persona li posaria una medalla per haver sabut complir amb el seu deure com a bon soldat. I des d’ara tothom el respectaria, sobretot el sergent, que el tenia una mica de cap d’esquila. En canvi, a partir d’ara...

En aquell moment Linx es va arronsar per mirar-se els peus. Els tenia completament destrossats i sangonosos. Imagina’t, feia cinc dies que corria a peu i fugia per aquell terreny pedregós, sense menjar ni beure res, només amb la dèria d’arribar al riu.

Strosner va apuntar. Sabia que l’havia de matar, és clar; aquestes eren les ordres que havia rebut, però tot i això sentia una barreja contradictòria de ràbia i admiració per aquell home vençut que preferia morir extenuat de tant fugir, abans de viure a la reserva amb els pocs que quedaven del seu poble i obeir els blancs.

I és que Linx era un salvatge que no volia obeir ningú, ni tan sols el president dels Estats de la Unió. I el món no pot anar bé si els que han d’obeir no volen fer-ho. En canvi, Billy Strosner va adonar-se que ell sempre havia obeït tothom. Els seus superiors sabien que se’n podien fiar. Que diferents que eren l’indi i ell! És clar, va pensar, és la diferència que hi ha entre un salvatge i un ésser civilitzat.

En aquell moment, Linx, sense ni girar-se, va fer dues tombarelles i va arrencar a córrer en ziga-zaga cap al riu. Maleï! Segur que des del primer moment s’havia adonat de la presència del soldat, però ho havia dissimulat per poder fugir per sorpresa. Strosner va disparar dues vegades seguides i el va ferir lleugerament a l’esquena. Malgrat tot, Linx es va capbussar a les gelades aigües del riu i va nedar amb força.

Strosner va córrer fins a l’altra vora, llavor sí que seria fàcil.

Però Linx no sortia. Anava ferit i massa extenuat per lluitar contra aquelles aigües braves. El corrent se’l va endur avall i just li va venir que es va poder agafar a un tronc que emergia de l’aigua.

Billy Strosner va veure el esforços de l’indi per subjectar-se i resistir viu tot el temps que pogués. I lentament el va apuntar amb el rifle. Ara sí que el tenia a tret. Però aquella lluita de l’indi contra la mort, justament quan tan a prop estava de la salvació, va inquietar-lo. Havia de ser horrorós morir just en aquell moment, allà, a dues braçades del Canadà, sense poder arribar-hi, després de tot el que havia passat...

A més, si ara el matava, el riu s’enduria el cos i no podria demostrar a ningú que ell l’havia mort; és clar, sense el cos... qualsevol podria dir el mateix... i el capità no podria exposar el cadàver per escarmentar els altres indis tal com volia, ni el comandant li posaria cap medalla ni el sergent s’ho creuria mai, allò; vaja quin un, el sergent! Si el matava, doncs, era ben bé perquè ell volia, perquè ell ho decidia, perquè ningú no ho sabria mai, ni li ho agrairia mai. Depenia d’ell, només d’ell...

El soldat Billy Strosner no estava acostumat a haver de decidir res, no ho havia hagut de fer mai. Els soldats mai no han de decidir res, ja se sap. Però ara, per primer cop, tenia l’oportunitat de triar, de decidir... I va sentir una gran angoixa. Que difícil que era decidir! Al cap d’uns instants va abaixar l’arma lentament.

Si l’hagués vist el capità, segurament li haurien fet un consell de guerra, potser l’haurien afusellat, per desobeir unes ordres... Però en aquell moment ell estava sol; no hi era, el capità. I mai ningú no sabria què havia passat allà. Per primer cop a la seva vida havia de decidir ell tot sol i calia fer-ho de pressa.

Strosner no va poder més. Va deixar el rifle i es va llançar de cap al riu. El corrent era fort, però ell no estava extenuat com l’indi i podia nadar bé. Va nedar fins on era Linx i el va agafar. L’indi no va oferir cap mena de resistència perquè ja no li quedaven forces. Strosner el va passar a l’altra riba. Quan Linx va poder obrir els ulls, Strosner va assenyalar la banda de Montana i li va dir:

-No tornis mai més, perquè si ho fas i et veig, hauré de matar-te.

No estava segur si l’indi l’havia entès o no, però el va deixar estar i se’n va anar un tros de riu amunt fins a trobar un gual per poder tornar a passar més fàcilment. Un cop arribat al lloc d’abans, es va adonar que el cabdill indi encara era a l’altra banda, dret, i se’l mirava. Van estar una llarga estona mirant-se, i finalment es van saludar amb la mà.

Strosner va muntar dalt del cavall i va cavalcar fins a trobar la resta del destacament. Linx Lleuger havia aconseguit fugir. I va emprendre el retorn.

UNITAT 7: LECTURA

UNITAT 7. LA DECISIÓ

Objectius didàctics:

1. Llegir en veu alta un conte en què el protagonista ha de prendre una decisió important i copsar-ne els trets més significatius.
2. Practicar l'ús dels pronoms febles i reconèixer la funció i el significat que tenen en cada frase.
3. Saber quan una paraula ha de dur dièresi.
4. Treballar els textos argumentatius de caire periodístic i elaborar textos argumentatius.
5. Reforçar i ampliar les paraules relacionades amb el temps atmosfèric.

Continguts:

1. Lectura: La decisió
2. Gramàtica: Els pronoms personals febles (II)
3. Ortografia:la dièresi
4. Tipus de textos: El text argumentatiu
5. Parlem-ne: El temps atmosfèric

TREBALL: DICTAT UNITAT 6 I 7

TREBALL: DICTAT DE LA UNITAT 6 I 7

DICTAT DE LA UNITAT 6:

D’aquest assumpte, ni piu.

I que, si vetllo pel meu prestigi? Vull que sàpigues que també ho faig pel bé de la ciutat. Sense autoritat moral no podria dirigir ni administrar els afers de la ciutat de la manera convenient per a tothom. Per això és important que el teu informe no arribi a l’ajunta del balneari. 

DICTAT DE LA UNITAT 7:

Que diferents que eren l’indi i ell

El soldat sabia que l’havia de matar, és clar; aquestes eren les ordres que havia rebut, però tot i això sentia una barreja contradictòria de ràbia i admiració per aquell home vençut que preferia morir extenuat de tant fugir, abans de viure a la reserva i obeir els blancs.

TREBALL DE RECERCA: MARIA DE LA PAU JANER

TREBALL DE RECERCA: MARIA DE LA PAU JANER

TREBALL: FRAGMENT TEATRAL

Fragment Teatral: En què un/s personatge/s s’enfrontin per què tenen criteris diferents.

Nathalie: Merry Christmas and happy new year.

Andrea: Bon any nou.

Maria: Happy Santa Clause.

Mar: Bon Nadal!

Cristina: Bones festes!

Nathalie: T’agraden les festes, Cristina?

Cristina: Sí!

Andrea: Que feu per festes? (Pregunta per a totes).

Maria: Estar amb la família...

Nathalie: Sopar y anar a la discoteca...

Cristina: Fer cagar el tió amb la meva cosina.

Mar: Batuts de plàtan i mandarina.

Maria: I tu Andrea que fas?

Andrea: Ho celebro amb la família al camp dels meus avis.

Maria: Feu tió?

Andrea: Sí!

Cristina: Sí!

Mar: Sí!

Nathalie: No jo no

Andrea: I que fas a canvi del tió?

Nathalie: Faig la típica tradició de Santa Claus.

Mar: A vosaltres us porten regals?

Totes: Sí, clar!

Cristina: A altres països ho fan així? Perquè a estats units només fan Santa Claus.

Maria: Doncs, jo us desitjo bones festes a totes.

Totes: Igualment.

UNITAT 6. ORTOGRAFIA I EXERCICIS

3. L'accent diacrític

La norma general és que els monosíl·labs no s’accentuen i, com hem vist, les paraules planes acabades en una de les dotze terminacions que hem estudiat en la unitat anterior tampoc no s’accentuen. Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual.

En el quadre següent trobaràs les paraules que s’escriuen amb accent diacrític que són d’un ús més freqüent.

Amb accent diacrític	Sense accent
Bé(de manera correcta: parla molt bé) Béns(propietats: va heretar els béns dels seus avis)	Be(xai: un be és un xai petit) Bens(xais: un ramat de bens)
Bóta, bótes(recipient: el vi de la bóta del racó)	Bota, botes(calçat: unes botes per a l’hivern)
Déu, déus(divinitat: els déus grecs)	Deu(10, font: un deu per cent; una deu d’aigua)
Dóna(del verb donar: ens ho dóna) Dónes(del verb donar: hi dónes moltes voltes)	Dona(persona: un home i una dona) Dones(persones: la igualtat entre homes i dones)
És(del verb ser: és aquí, és la Júlia)	Es(pronom: es diu Marçal)
Mà(extremitat: la mà Esquerra)	Ma(la meva: ma germana)
Més(que és superior: és més alt; d’allò més bé)	Mes(30 dies, les meves: el mes que ve; mes cosines)
Mòlt(del verb moldre: cafè mòlt)	Molt(quantitat gran: ha plogut molt; és molt gran)
Món(univers, planeta: arreu del món)	Mon(el meu: mon pare)
Nét, néta(descendent: l’avi amb el nét i la néta) Néts nétes(descendents: té tres néts i dues nétes)	Net, neta(sense brutícia: no és gaire net) Nets, netes(sense brutícia: les mans ben netes)
Ós, óssa(animal: un ós bru) Óssos, ósses(animals: els óssos són plantígrads)	Os(part de l’esquelet: la tíbia és un os de la cama) Ossos(parts de l’esquelet: els ossos del braç)
Pèl, pèls(cabell: un animal de pèl negre)	Pel, pels(per + el: travessar pel pas de vianants)
Què(quina cosa: què vols?; digues-li el què vol)	Que(pronom, enllaç: el temps que fa; diu que no ve)
Sé(del verb saber: encara no ho sé)	Se(pronom: no se sap)
Sí(afirmatiu: sí o no?)	Si(en cas que: si ho vols així...)
Sóc(del verb ser: sóc jo)	Soc(soca d’arbre: dorm com un soc)
Sòl(terreny: sòl agrícola; sòl edificable)	Sol(astre, en soledat: fa molt sol, viu sol)
Són(del verb ser: ja són les vuit)	Son(ganes de dormir, el seu: quina son!; son germà)
Té(del verb tenir: té, aquí ho tens)	Te(planta, pronom: una infusió de te; te la regalo)
Ús(servei: un producte per a ús industrial)	Us(pronom: us ho regalo)
Véns(del verb venir: d’on véns ara?) Vénen(del verb venir: vénen a veure’ns cada dia)	Vens(del verb vendre: em ven la moto?) Venen(del verb vendre: venen roba interior)
Vés(del verb anar: vés-te’n de seguida)	Ves(vigila, del verb veure: ves, que no t’enredin!)

ACTIVITATS

Literatura

1.Algunes de les obres de Henrik Ibsen , com Un enemic del poble o Casa de nines, són obres de tema  social i del contingut ètic. Justifica aquests dos trets característiques a partir del fragment que hem llegit en la lectura d’aquesta unitat.

Els nostres clàssics

2.Relaciona cada obra amb el seu autor:

Mar i cel: Àngel Guimerà.

Aigües encantades: Joan Puig i Ferreter.

Terra baixa: Àngel Guimerà.

3.Explica quins són els conflictes socials que Joan Puig i Ferreter presenta en les seves obres teatrals.

Gramàtica

4.Escriu les frases següents i completa-les amb el pronom feble, que farà la funció de CD:

a)Renoi, quina moto! Me la deixes provar? Vinga, deixa-me-la!

b)Mira quins pantalons! Te’ls vols emprovar? Apa, emprova-te’ls!

c)Mira, avui he comprat un pernil. El vols tastar? Vinga, tasta’l!

d)Mira quins gatets! Els vols tocar? Vine, toca’ls!

e)Oh, quantes roses! Me’n regales una? Au, regala-me’n una!

f)De qui diries que és això? Me’n puc quedar? Vinga, dóna-me’n!

5.Escriu les frases següents i completa-les amb el pronom feble, que farà la funció de CI:

a)La gata té gana. No li dónes res? Au, dóna-li alguna cosa!

b)Els gats tenen gana. No li dónes res? Au, dóna-li alguna cosa!

c)Mira en Joan! Ja li has tornat el bolígraf? Vinga, torna-l’hi!

d)Mira la Rosa! Ja li has tornat els apunts? Vinga, torna-l’hi!

6.Escriu la combinació de dos pronoms febles (CD i CI) en els espais buits de les frases que tens a continuació.

a)Has de tornar els apunts a la Mireia. Quan li tornaràs?

b)Has de tornar el paraigua a en Marc. Quan li tornaràs?

c)Has de tornar les ulleres de sol a en Joan. Quan li tornaràs?

d)Has de tornar la bufanda a la Rosa. Quan li tornaràs?

Ortografia

7.Copia les frases següents i accentua’n els mots quan calgui:

a)Ell és creu que és el més llest del món.

b)No sé per què, però mai no sé li veu el pèl.

c)Déu n’hi do!, com borda el gos! Dóna-li un os, que s’entretingui.

d)Són les deu de la nit i la nena ja té son.

e)Si us hi fixeu bé, segur que això us agrada.

8.Substitueix les paraules destacades d’aquestes frases per unes altres de sinònimes que s’escriguin amb accent diacrític:

a)S’ha de trencat un os de la mà.

b)Les pluges erosionen sòl.

c)S’encarregava de les nétes.

d)Sempre el cafè mòlt.

e)Guarda el vi en bóta de fusta.

f)Li van expropiar béns.

UNITAT 6, GRAMÀTICA I ACTIVITATS

2.Els pronoms personals febles (I)

Són paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma que ja ha aparegut en una oració anterior.

De fet, pronom vol dir <<en lloc del nom>>.

                Els pronoms febles, com que són monosíl·labs àtons, sempre han d’anar recolzats al verb (davant o darrere), amb el qual formen una unitat de pronunciació. Per això, fins i tot poden perdre la vocal i unir-s’hi per mitjà de l’apòstrof. Per exemple:

L’he sentit perfectament.

Agafa’l de seguida!

2.1.Les formes dels pronoms febles

Els pronoms febles presenten formes diferents segons que vagin davant o darrere del verb. Observa els quadres següents:

Pronoms forts

Pronoms febles

Jo	Em rento	M’alço	Vaig llevar-me	Vaig moure’m
Tu	Et rentes	T’alces	Vas llevar-te	Vas moure’s
Ell/Ella	Es renta	S’alça	Va llevar-se	Va moure’s
Nosaltres	Ens rentem	Ens alcem	Vam llevar-nos	Vam moure’ns
Vosaltres	Us renteu	Us alceu	Vau llevar-vos	Vam moure-us
Ells/Elles	Es renten	S’alcen	Van llevar-se	Van moure’s

Antecedent

Pronoms febles

L’anell	No el tinc	L’he venut	Vaig comprar-lo	Vaig veure’l
La moto	No la tinc	L’he venuda	Vaig comprar-la	Vaig veure-la
Els patins	No els tinc	Els he venuts	Vaig comprar-los	Vaig veure’ls
Les botes	No les tinc	Les he venudes	Vaig comprar-les	Vaig veure-les
(de) discos allò	No en tinc No ho tinc	N’he venuts Ho he venut	Vaig comprar-ne Vaig comprar-ho	Vaig veure’n Vaig veure-ho
A l’Andreu	Li dono això	Li he venut això	Vaig donar-li això	Vaig vendre-li això
Als amics	Els dono això	Els he venut això	Vaig donar-los això	Vaig vendre’ls això
Al camp	Hi vaig	Hi he anat	Vaig anar-hi	Vaig viure-hi
De l’hort	En vinc	N’he vingut	Vaig venir-ne	Vaig veure’n

2.2.Els pronoms febles que substitueixen un complement directe

Recorda que el complement directe és un complement exigit pels verbs transitius. Com que és directe, s’uneix al verb sense cap mena de preposició, excepte en el cas que es tracti d’un pronom fort (a ell, a ella...).

Com hem vist, el CD es pot substituir per pronoms diferents:

En Joan ha visitat la seva àvia.           En Joan l’ha visitat.

La Marta ha plantat un roser.           La Marta n’ha plantat un.

Per tal d’utilitzar en cada cas el pronom feble adequar, convé que diferenciïs tres classes de sintagmes que poden fer la funció de CD. Fixa’t bé en aquestes tres classes:

CD Definit

Nom definit amb article (1) o demostratiu (2)       (1)  En Marc ha agafat el diccionari.       (2)  La Neus va pintar aquests quadres. Pronoms el, la, els, les -Qui ha agafat el meu diccionari? -L’ha agafat en Marc. -Qui va pintar aquests quadres? -Els va pintar la Neus.

CD Indefinit o quantificat

Nom indefinit sense determinar (3) o bé determinat per un numeral (4), un quantitatiu (5) o un indefinit (6).      (3)  L’Enric necessita diners.      (4)  En Ramon s’ha comprat quatre jocs.      (5)  La Neus va pintar molts quadres.      (6)  En Marc ha agafat alguns diccionaris. Pronoms en -Necessites diners? -No, ja en tinc. -Algú ha agafat un diccionari? -En Marc n’ha agafat un. -Qui va pintar tants quadres? -La Neus en va pintar molts.

CD Neutre

Pronom neutre (7) o una oració substantiva equivalent (8).       (7)  En Marc ha agafat això.       (8)  La Neus va pintar allò que li vam encarregar. Pronom ho -Qui ha agafat això? -Ho ha agafat en Marc. -Qui va pintar allò que vam encarregar? -Ho va pintar la Neus.

2.3.Els pronoms febles que substitueixen un complement indirecte

Recorda que el complement indirecte és un complement que s’uneix al verb amb la preposició a o per a i, molt sovint, va darrere del complement directe.

Com ja hem vist, el CI es pot substituir per un pronom feble. Per tal d’utilitzar el pronom feble adequat, haurem de fixar-nos, tan sols, si el complement indirecte és singular o plural.

Fixa’t com substituïm els complements indirectes:

CI Singular

Pronom li -I a l’Andreu, què li diràs? -Li diré que l’ocell se’ns ha escapat. -Què regalaràs a la Isabel pel seu aniversari? -Li regalaré uns pantalons texans.

CI Plural

Pronom els -I a les teves amigues, què els diràs? -Els diré que he d’anar a ajudar el pare. -Què has donat als nens per esmorzar? -Els he donat un entrepà de pernil dolç.

 2.4.La combinació del pronom li amb els pronoms que fan de CD

De vegades utilitzem dos o més pronoms en una mateixa oració. Quan combinem el pronom li amb els pronoms de CD el, la, els, les, ho hem de fer de la manera següent:

El pronom li (CI) + els pronoms el, la, els, les (CD)       1.       Li + el= l’hi -A l’Andreu, li deixaries l’ordinador? -No, jo no l’hi deixaria.       2.       Li + la= la hi -A l’Andreu, li deixaries la moto? -No, jo no la hi deixaria.          3.       Li + els= els hi -A l’Andreu, li deixaries els apunts? -No, jo no els hi deixaria.       4.       Li + les= les hi -A l’Andreu, li deixaries les cintes de casset? -No, jo no les hi deixaria.

 Activitats pàgina 209

6.39.Copia en el quadern les oracions següents substituint l’element destacat per un pronom feble. Per exemple:

Aquesta bicicleta m’agrada. Per quan em ven la bicicleta? = Aquesta bicicleta m’agrada. Per quan me la ven?

a)Busco la professora de matemàtiques. ¿Has vist la professora de matemàtiques?

Busco la professora de matemàtiques. ¿L’has vist?

b)Necessito una calculadora. Em deixes la calculadora?

Necessito la calculadora. Me la deixes?

c)Necessitem una escala de tisora. ¿Saps si els veïns del costat tenen cap escala de tisora?

Necessitem una escala de tisora. ¿ Saps si els veïns en tenen cap?

d)He quedat aquí amb els amics. ¿No heu pas vist els amics?

He quedat aquí amb els amics. ¿No els heu vist pas?

e)Des d’aquí dalt es veuen les barques del port. ¿ No veus les barques del port?

Des d’aquí dalt es veuen les barques del port. ¿No les veus?

f)Tot això que hi ha aquí anirà a les escombraries. Coneixes algú que vulgui això que hi ha aquí?

Tot això que hi ha aquí anirà a les escombraries. Coneixes algú que ho vulgui?

6.40.Digues quina funció sintàctica fan els pronoms febles que has utilitzat en les oracions de l’exercici anterior. Tots fan de CD (Complement Directe).

6.41.Copia les oracions següents substituint l’element destacat per un pronom feble:

a)Quan vegis l’Andreu, dóna aquests papers a l’Andreu.

Quan vegis a l’Andreu, dóna-li aquests papers.

b)Quan vegis els teus avis, dóna aquests papers als teus avis.

Quan vegis els teus avis, dóna-li aquests papers.

c)Quan la Joana truqui, obre la porta a la Joana.

Quan la Joana truqui, obre-li la porta.

d)Quan les infermeres truquin, obre la porta a les infermeres.

Quan les infermeres truquin, obre-li la porta.

6.42.Digues quina funció sintàctica fan els pronoms febles que has utilitzat en les oracions de l’exercici anterior. Tots fan de CI (Complement Indirecte).

6.44.Copia les frases següents i completa-les amb la forma adient: li (-li)/el (-lo)/en (-ne).

a)Guaita què fa el goril·la. Afanya’t, fes-li una fotografia!

b)El delinqüent no va fer cas a les veus d’alto i la policia en va disparar dos trets.

c)Necessito un plat fondo; en tens cap aquí? Doncs vés a buscar-ne un a la cuina.

d)Conec un pintor que toca la guitarra i és divertidíssim. El conec des que érem petits. Li escriuré una carta i el convidaré a la festa; estic segur que vindrà.

e)Tenia dues agendes i me n’han pres una; demà me’n compraré una altra.

f)La gossa perseguia els ratolins i va caçar-ne un.