UNITAT 9.LECTURA

UNITAT 9.L'especialista Algunes professions estan lligades a un perill permanent, i les persones que s'hi dediquen saben perfectament que cada dia s'hi juguen la vida. La profucció cinematogràfica fins i tot ha creat una professió específica per executar les escenes difícils: la professió de l'especíalista. L'especialista es compromet a substituir els actors i les actrius en el rodatge d'accions difícils o arriscades. Però, què passa quan un productor no respecta la vida d'un especialista i l'obliga a fer una acció d'un perill desmesurat? Què ha de fer aquest especialista quan veu que té molt poques possibilitats de sortir-se'n. La narració que ara llegiràs ens presenta el conflicte entre el productor d'una pel·lícula que menysprea la vida de les persones, un especialista experimentat que es rebel·la contra les ordres del productor i un especialista inexpert disposat a tot per tal de fer-se un nom dins la professió. -Aquesta escena, no la vull fer. No vull acabar al fons d'aquell precipici només perquè pugueu obtenir unes imatges per a la vostra pel·lícula. -Vostè ha signat un contacte per a les escenes perilloses. -Aquesta no la faré, senyor Zamfield. -Que potser té por? El gran Rick Powell, l'as de fer el doblament d'escenes perilloses, el millor especialista, té por de saltar per sobre d'un precipici amb un cotxe! Quan els seus admiradors llegeixin la notícia, es faran un bon tip de riure! -Doncs que riguin! Jo encara seré viu per sentir-los! -Escolti, Powell! Salta o no salta?-demanà Zamfield. -No salto. -Queda despatxat; ja pot anar a inscriure's a l'oficina de l'atur. Powell sospirà. ¿Com podia fer entendre a aquell imbècil, que només pensava en els diners, que l'escena era massa arriscada? -No trobarà ningú que vulgui fer-la-li digué. -Desenganyi's! Estic esperant Bart Smith, que intentarà fer-la! -No ho farà pas; és un principiant. -Precisament! Intentarà la feta perquè és l'oportunitat de la seva vida! Aconseguir el que vostè no ha gosat fer, això li servirà de trampolí cap a la fama? -Que vol que es mati? -Vull una bona escena, sensacional!, per a la meva pel·lícula. No m'importa qui ho faci, ni com! -Es matarà-observà Powell. Zamfield no respongué. Es tombà per acollir un jove tranquil, somrient. El jove anava vestit amb una caçadora de cuiro rogenca i un pantalons texants. -És vostè el senyor Smith?-preguntà el productor. El jove assentí. El productor li estrenyé la mà. -Vostè em farà l'escena. Compto amb vostè! -Sí, sí-va dir el jove. Deixà que el productor, encantat, corregués als tècnics per donar-los instruccions. Allargà la mà a Powell. -Senyor Powell-va dir-, em dic Smith. Sento una gran admiració per vostè. Algunes de les seves pel·lícules les he vistes deu vegades. La gran cavalcada, per exemple! El salt que fei des d'un tren a una diligència era fantàstic! -Gràcies-digué Powell mentre li allargava també la mà. El recordava bé, aquell salt a la dilgència, que li havia costat dues costelles trencades-. L'executarà, l'escena que demana Zamfield? El jove féu un gest com d'excusa. -Necessito publicitat-va dir avergonyit. -I si no se'n surt?-preguntà Powell. El jove féu un gest com si espantés les mosques. -En aquest cas ja no necessitaré la publicitat per a res! Tenia sentit de l'humor, aquell xicot; Powell sacsejà el cap. -Escolti, Smith. No estic pas intentant conservar el meu lloc. Però no intenti aquest salt. -Deixi'l tranquil!-cridà Zamfield, que ja tornava-. Vostè està acomiadat! Vostè, Smith, ja pot provar el cotxe, l'estem esperant! -Ara vinc, senyor Zamfield!-respongué content el jove. Allargà la mà a Powell: -A reveure. Gràcies pels seus consells. Powell li estrenyé efusivament la mà. El va retenir. -Escolta-digué passant de sobte a un tuteig professional-. Si t'adones que el cotxe es desvia en sortir del tombant, llença't sense contemplacions contra la paret, en lloc de córrer a la deriva cap al pont! El cotxe, tant se val! -D'acord-digué Smith-. D'acord. S'allunyà cap a la carretera que els operaris estavent acabant d'escombrar. El productor s'havia quedat a dalt del turó, a la vora de Powell. El motor brogí. El cotxe va recular una mica, es va llançar endavant uns cent metres, es va aturar, va tornar a fer marxar enrere: el pilot l'estava provant. De cop i volta, el féu virar, i sortí rabent cap al punt de partida. Powell veié, des d'on era, com s'encenien les rampes d'il·luminació del turó. -Que tinguis sort, nen!-murmurà. L'automòbil es llançà vertiginosament per la carretera, voltà l'aspra muntanya i agafà velocitat pel llarg revolt cap a l'esquerra. -Va massa de pressa!-murmurà Powell, neguitós. El cotxe agafà el tombant de paella fent grinyolar els pneumàtics; s'havia desviat massa cap a l'esquerra i eel pilot estava obligat a frenar. -Accelera! Accelera!-cridava Powell, de lluny, molt excitat. Però el cotxe, desviat, no podia agafar velocitat sense anar-se'n cap a l'esquerra, contra la paret de roca. Va tornar a la trajectòria correcta mmassa poc a poc. De sobte, el motor brogí amb més potència. -Massa tard! Llança'l contra la pared!-cridà Powell. Però el pilot no l'hi llançava pas, i el cotxe corregué cap al pont. -No!-cridà Powell-. No! No hi ha temps d'accelerar! El cotxe es llançà cap al buit. Franqueja el precipici amb un salt formidable. Hi hagué uns segons de silenci per tota la muntanya. Aleshores el cotxe caigué a l'altra banda, a l'extrem oposat del pont destruït. Una aclamació ressonà en el grup dels tècnics: -Sííí! -No!-gemegà Powell,esfereït. Ell ja veia el que els altres no entenien: una desviació irresistible empenyia el cotxe cap a l'esquerra, i el salt s'acabaria a la deriva. El cotxe colpejà contra el parapet lateral del pont i l'arrencà, i tot seguit es precipità al buit! Els presents van fer un crit d'horror. El cotxe feia una caiguda impressionant, rebotant de roca en roca; semblava que no s'acabaria mai. De sobte, explotà. Una llengua de foc es recargolà al fons del precipici. El soroll de l'explosió, deformat i repercuit per l'eco, encara recorria les parets de l'avenc quan les últimes restes del vehicle ja s'havien quedat immòvils allà al fons. Powell havia tancat els ulls, dolorosament; tenia els punys crispats. -No!-gemegava sordament-. No! Era como si encara estigués veient el jove somrient-li. L'imaginava intentant desesperadament redreçar la marxaar del cotxe quan ja les rodes no li obeïen! Fou dominat per la còlera. Fou com una onada violenta que el submergí de cap a peus. Es posà en marxa cap als tècnics. Mentre s'hi acostava, sentia el productor que explicava que només caldria filmar un cotxe igual com el que s'acabava d'estimbar, però fent-lo arrencar des de l'altra punta del pont: amb el muntatge, si es posaven juntes les imatges del salt i les del cotxe de recanvi, el públic no s'adonaria de res! No tingué temps de dir res més: Powell acabava d'engrapar-lo del coll de l'americana. -Assassí-bramava Powell. -Deixi'm-cridava Zamfield tot perdent el cigar i el barret. L'ajudant de direcció volgué interposar-se entre els dos homes, però Powell el féu rodolar per terra d'una trompada. Ningú de l'equip de tècnics no es tornà a bellugar. -S'ha tornat boig!-exclamà fluixet la script, ben espantada. Powell remolcava el menut productor rodanxó, que de cop havia perdut la seva supèrbia i que ara cridava demanant ajut. El duia fins al seu propi cotxe, que estava aparcat, i el llançà a dins, com un sac de patates. El productor protestava, intentava sortir, i rebé una bufetada. Powell el tancà a dins. -Però, què fa?-es demanava l'ajudant de direcció. -S'ha tornat boig!-exclamà la script. Però els tècnics no es bellugaven. Powell feia la volta al seu cotxe. El productor intentava sortir per la porta del conductor, precisament quan hi arribà Powell. L'especialista clavà una empenta al passatger forçat, s'instal·là al volant i fixà els cinturons de seguretat. -Déu meu!-invocà sobtadament el director-. Ara ho entenc! Farà el salt! El cotxe de Powell acabava d'engegar-se. -Llums! Ràpid! Motor! Rodant! Ràpid!-cridar el realitzador. Tothom es precipità cap als aparells. El cotxe agafava la carretera; anava més a poc a poc que l'altre. -També es mataran!-exclamà la script amb emoció i apartant la vista. Es posà a plorar nerviosament. El cotxe corria francament menys de pressa que el de Smith. Pogué agafar el tombant tancat gairebé sense perdre velocitat i de seguida accelerà. En el curt tram de línia recta que quedava, ja corria tan de pressa com l'altre. Els tècnics fern un crit quan aixecà el vol! Hi hagué un segon de silenci ansiós. L'automòbil, aquest també, caigué pesadament a l'altra punta del pont, i els espectadors deixaren anar un crit. El cotxe anava a la deriva; només que aquesta vegada la deriva s'havia atenuat perquè la velocitat havia estat adquirida en el tram recte de la carretera, sense tenir l'herència emmetzinada del llarg revolt. A més, la presència d'un passatger equilibrava millor el pes. Tal com havia fet el cotxe de Smith, el de Powell també colpejà la barana, però només la tocà de cosstat i tornà a botar de seguida, com per carambola, a la carretera. El gran salt havia tingut èxit! Una aclamació entusiasta va acollir la proesa! El cotxe victoriós es deturà a cinquanta metres del pont destruït. Powell baixà. Féu amb tota la calma la volta al cotxe i anà a obrir la porta del seu passatger. El productor no baixava. Estava lívid, paralitzat de terror al seu seient, incapaç de moure's. Powell l'estirà cap a fora sense miraments. El productor caigué de genolls a la vora de la carretera, i es va posar a vomitar. Sense fer-li'n cas, Powell tornà a tancar la porta, i féu la volta al cotxe per posar-se una altra vegada al volant-. Zamfield sanglotava, incapaç d'aixecar-se. -Powell!-l'escridassava sufocat-. Sentirà... a parlar de mi!... Mai més... no el contractaran... per a una filmació! Powell no l'escoltava. De lluny veia el grup de tècnics i de fotògrafs com manifestaven el seu entusiasme llançant els barrets enlaire. El director aixecava el polze per confirmar que la presa havia estat excel·lent. -Em sentirà!-ploriquejava espasmòdicament el productor-. Tota la professió... el rebutjarà!... Està acabat! Powell sabia que no: un cop se sabés el que havia fet, al contrari, tothom el demanaria. Però tot això, de moment, no tenia gaire importància; Powell estava pensant en Smith Es girà cap al defallit productor i li va fer botifarra com a resposta, abans de tornar a pujar al cotxe. I se n'anà