Activitats:
Comprensió Lectora
7.1.L’home blanc havia decidit crear les reserves als territoris conquerits
per tal de mantenir els indis controlats i submisos. L’exèrcit s’encarregava de
fer-hi complir la llei sota l’amenaça de càstigs exemplars.
a)Què havia fet Linx Lleuger perquè el perseguís l’exèrcit? Quin havia de
ser el seu càstig?
Rebel·lia i constant incitació al seu poble a una revolta
inútil. Matar-lo era el càstig.
b)Qui el va trobar finalment? Descriu les circumstàncies de l’encontre: on,
quan i com.
El va trobar Bill Strosner. El va trobar al costat del
riu, quan ja no podia més i estirat al terra amb els peus sangosos de tant
caminar per aquells camins pedregosos.
c)En trobar-lo, Strosner es va emocionar. Quina recompensa li hauria
proporcionat la mort de l’indi? El capità estaria
orgullós d’ell i el felicitaria davant de tot el regiment. Potser fins i tot el
comandant en persona li posaria una medalla per haver sabut complir amb el seu
deure com a bon soldat. Tothom el respectaria, sobretot el sergent, que el
tenia una mica de cap d’esquila.
7.2.El codi militar es regeix pel principi de l’obediència incondicional a
les ordres donades pels superiors. Com a bon soldat, quin era el deure de
Strosner? Quines ordres havia donat el teu capità? Què li podria passar si no
les complia? Obeir al
capità. Matar a l’indi i que el portessin per què tothom el pogués veure. El
que li podia passar si no el matava era que el mataven a ell.
7.3.Tot i que el soldat sabia que havia de matar el cabdill indi, quan el
va veure, va experimentar dos sentiments contradictoris: ràbia i admiració.
Relaciona cada un d’aquests sentiments amb la causa que les provoca:
-Aquell home vençut preferia morir extenuat de tant fugir, abans que viure
a la reserva i obeir els blancs. Admiració.
-Era un salvatge que no volia obeir ningú, ni tan sols el president dels
Estats de la Unió. Ràbia.
7.4.Malgrat els
sentiments positius que li desvetlla Linx Lleuger, el soldat Strosner troba un
motiu per disparar-li.
a)Quin és aquest motiu? Reconstrueix el text per respondre la pregunta.
<<Que diferents que eren l’indi i ell! És clar, va pensar, és la
diferència que hi ha entre un salvatge i
un ésser civilitzat>>. Que tothom el respectaria, que potser el comandant li donava
una medalla i que el capità el felicitaria i estaria orgullós d’ell.
b)¿Creus que el soldat reprodueix l’actitud racista
dels colons europeus envers els indígenes americans? Per què? No, perquè si reproduís aquesta actitud racista l’hagués
disparat igualment.
7.5.En un moment determinat es produeix un fet que fa canviar l’actitud del
soldat Strosner.
a)Què li va passar a l’indi mentre travessava
el riu? Que es va quedar sense forces per poder
creuar perquè el soldat l’havia disparat lleugerament a l’esquena.
b)Què passaria si Strosner matava l’indi al
riu? Digues-ne almenys tres conseqüències. Que no
podria demostrar que l’havia matat, el capità no podria escarmentar als altres
indis tal com volia, que el comandant no li posaria cap medalla ni el sergent
s’ho creuria mai, ningú el respectaria.
7.6.A partir d’aquell moment, el soldat es va adonar que la vida de l’indi
depenia tan sols d’ell i que per primer cop tenia l’oportunitat de decidir.
a)Per què el soldat Strosner va sentir una
gran angoixa en aquell moment? Per què mai havia
decidit res i ara que ho tenia que fer, no sabia que decidir.
b)Finalment, quina va ser la seva decisió?
Què va fer? La seva decisió va ser ajudar al indi a
creuar per anar-se’n al canada, i el que va fer va ser ajudar-l’ho.
7.7.<<Es va adonar que el cabdill indi encara era a l’altra banda,
dret, i finalment es van saludar amb la mà>>. Quin comentari et
suggereixen aquestes paraules? Què devia haver canviat en la ment dels dos
homes? Que els indis
no eren tan males persones com creien, en la del soldat l’actitud del racisme i
en la del indi que no tots els homes blancs eren iguals.
Paraules I Expressions
<<Linx Lleuger estava ajagut de bocaterrosa.>> La paraula
ajagut és la forma del participi del verb ajeure’s, que significa ‘estirar-se
per descansar’. Aquest verb no l’hem de confondre amb el verb jeure, que, sense
el prefix a-, té un significat lleugerament diferent: ‘estar una persona o un
animal estès a terra, en un llit...’ Aquest és el cas d’alguns verbs en què la
presència o l’absència del prefix a- provoca canvis de significat.
7.8.Completa les frases següents amb els verbs adequats que les encapçalen:
a)Baixar(anar
de dalt a baix)/abaixar(descendir a
un nivell més baix):
Va abaixar
del quart pis al carrer.
Com que feia fresca, es va baixar les mànigues de la camisa.
b)Dormir(reposar
completament)/adormir-se(començar a
dormir):
Estava neguitós i no em vaig poder adormir-se.
Aquesta nit no he pogut dormir gens.
c)Nomenar(designar
algú per a un càrrec)/anomenar-se(dir-se,
tenir tal nom):
A l’Ernest l’han nomenat
director de la fàbrica.
La fàbrica s’anomena Ikarpell.
d)Pujar(anar
de baix a dalt)/apujar(ascendir a un
nivell més alt):
Hem de apujat
al quart vagó del tren Euromed.
S’han pujat
les tarifes del transport públic.
e)Semblar(tenir
l’aspecte)/assemblar-se(tenir
semblança dues o més coses o persones):
Hi ha bessons que s’assemblen
molt físicament.
Aquest edifici semblar
molt antic.
f)Senyalar(fer
o posar un senyal)/assenyalar(indicar):
Aquells núvols assenyalen
pluja.
El Centre Excursionista ha senyalen el camí amb unes marques de color verd.
g)Seure(estar
sobre un seient)/asseure’s(col·locar-se
sobre un seient):
No t’asseguis
en aquest banc, que l’acabo de pintar.
Va haver de seure’s
tota l’estona en un tamboret.
7.9.Substitueix les paraules destacades de les frases següents per les
expressions o frases fetes que hi ha en el quadre de més avall:
a)Des de feia dies, el soldat Strosner perseguia l’indi Linx Lleuger.
Des de feia dies, el soldat Strosner anava a l’encalç de l’indi Linx Lleuger.
b)Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era
conscient que, amb aquella decisió, es posava en perill
extrem.
Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era
conscient que, amb aquella decisió, es jugava la
pell.
c)El soldat va disparar i va ferir l’indi.
Aleshores va pensar que ja havia perdut tot
esperança d’escapar-se.
El soldat va disparar i va ferir l’indi.
Aleshores va pensar que ja havia begut oli.
d)Però el soldat, en veure que l’indi no
podia continuar nadant, va considerar el que ell
faria si es trobés en el seu cas i va decidir que no el podia deixar desemparat.
Però el soldat, en veure que l’indi no podia
continuar nadant, va posar-se en el seu lloc
i va decidir que no el podia deixar-lo a l’estacada.
e)L’indi va quedar molt sorprès: el soldat havia canviat d’idea després d’haver-hi reflexionat.
L’indi va quedar molt sorprès: el soldat s’ho havia repensat.
f)Al final, Linx Lleuger va fugir i el soldat va tornar al seu destacament.
Al final, Linx Lleuger va fer-se fonedís i el soldat va tornar al seu
destacament.
Expressions i frases fetes
Jugar-s’hi la pell: posar-se en perill
extrem, jugar-s’hi la vida.
Haver begut oli: perdre tota esperança
d’escapar-se del perill.
Repensar-s’hi: canviar d’idea o
d’intenció després d’haver-hi reflexionat.
Fer-se fonedís: desaparèixer, fugir.
Anar a l’encalç d’algú: perseguir.
Deixar algú a l’estacada: abandonar algú en un
perill, deixar-lo desemparat.
Posar-se en el lloc d’algú: considerar el que hom
faria si trobés en el seu cas.
7.10.Completa les frases de la pàgina següent amb la
paraula adient, d’acord amb la informació següent, extreta d’un diccionari de
sinònims:
Matar tr. Occir,
escabetxar, pelar. Ajusticiar i
executar signifiquen fer sofrir la pena de mort. Exterminar, si es refereix a una col·lectivitat. Escabetxar i pelar són termes familiars. Immolar
és matar oferint la víctima en sacrifici. Si es tracta d’animals, sacrificar. Segons el sistema emprat: afusellar, electrocutar, enverinar,
decapitar, degollar, apunyalar, escanyar, estrangular, guillotinar, lapidar,
penjar, ofegar, emmetzinar, etc.
a)Aquelles tribus índies van
ser...pels europeus.
b)Els antics jueus...animals
a Jehovà, el seu déu.
c)Els sacerdots de la tribu
van...una víctima en honor dels seus déus.
d)El botxí...els criminals
condemnats a la pena de mort.
e)Alguns personatges
històrics...els seus enemics posant una metzina en el menjar o en la beguda.
f)Alguns pobles antics...els
lladres, és a dir, els mataven a pedrades.
g)El capità els ho havia dit
ben clar:<<Si me’l porteu viu, l’haurem de...a la forca>>.
h)Si l’hagués vist el capità,
segurament li haurien fet un consell de guerra; potser l’haurien...per haver
desobeït unes ordres.
|
