dijous, 13 de febrer del 2014

UNITAT 7. TIPUS DE TEXTOS

3. EL TEXT ARGUMENTATIU

3.1. L'article d'opinió

L'article d'opinió és un text periodístic en què l'autor o l'autora exposa les seves idees sobre una qüestió determinada, normalment un fet d'interès general.
El text argumentatiu exposa una tesi..
Acostuma a presentar una estructura com la següent:
1.Introducció: Explica breument la tesi que vols defensar.
2.Argumentació: Arguments amb el que puguis defensar la teva tesi.
3.Conclusió: Troba una solució al problema inicial.

3.2.L'editorial

L'editorial és un article que expressa l'opinió de l'equip de redacció o bé de la direcció d'un diari. 

3.3.La carta dels lectors

La carta dels lectors o carta al director expressa l'opinió de l'autor o l'autora sobre un fet concret.

dimarts, 11 de febrer del 2014

UNITAT 7. ORTOGRAFIA

2. LA DIÈRESI

La dièresi és el signe dels dos punts que escrivim damunt d'algunes i i d'algunes u. La dièresi té dues funcions:
1. Indicar que cal pronunciar la u dels grups qüe, qüi, güe, güi, ja que forma part d'un diftong creixent.


No sona la u.
Dígraf
Sona la u.
Diftong amb dièresi
Sona la u.
Diftong sense dièresi
Lloguer, guineu, quedar, líquid
Ungüent, pingüí, qüestió, terraqüi
Guant, paraiguot, quan, quota

2. Indicar que una i o una u no formen diftong amb la vocal contigua, ja que formen part de síl·labes diferents.


La i i la u formen diftong
La i i la u no formen diftong
Rai, peu, es-pais, 
du-ia
Ra-ïm, pe-üc, pa-ï-sos, 
con-du-ï-a

2.1. Casos freqüents

Escrivim dièresi en algunes terminacions verbals dels verbs de la 1a conjugació acabats en -ear(crear), -iar(canviar), -oar(lloar), -uar(actuar), i dels verbs de la 3a conjugació acabats en -air(agrair), -eir(obeir) i -uir(conduir).

Present subj.
Imperatiu
Present ind.
Imperfet ind.
Imperfet subj.
participi
Canviï
Canviïs
Canviï
Canviem
Canvieu
Canviïn
-
Canvia
Canviï
Canviem
Canvieu
Canviïn
Agraeixo
Agraeixes
Agraeix
Agraïm
Agraïu
Agraeixen
Agraïa
Agraïes
Agraïa
Agraíem
Agraíeu
Agraïen
Agraís
Agraïssis
Agraís
Agraíssim
Agraíssiu
Agraïssin
Agraít
Agraïda
Agraïts
Agraïdes
-
-

Escrivim dièresi en els noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:
illa: aïllar, aïllament
Paraules que cal recordar:
amoïnar, creïble, diürn, gratuït, suïcidi, arruïnar, cruïlla, fortuït, ruïna, Suïssa.

2.2. Estalvi de la dièresi

No escriurem dièresi en els casos següents, tot i que la i o la u no formen diftong amb la vocal contigua:
-Quan la i o la u s'hagin d'accentuar (país, agraíem)
-En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -ir(obeir, obeint, obeiré, obeiria).
-En els sufixos -isme i -ista (egoisme, egoista).
-En la i o la u de paraules derivades amb prefixos com anti-, co-, re-, contra, semi-, etc., (antiinflamatori, coincidir, reunir).

dilluns, 10 de febrer del 2014

UNITAT 7. GRAMATICA

2.     ELS PRONOMS PERSONALS FEBLES (II)

2.1. Els pronoms febles que substitueixen un complement de règim verbal

A l’hora de substituir un complement de règim verbal (CRV) per un pronom feble, haurem de fixar-nos en la preposició regida pel verb:
CRV  amb la preposició de
CRV amb altres preposicions
Pronom en
No es refiava d’aquell home.
No se’n refiava.
Pronom hi
No s’acostumava a aquell clima.
No s’hi acostumava.

I quan el complement d’un d’aquests verbs pren forma de pronom, sorgeixen combinacions como aquestes:
M’hi acostumo
Me’n ric
Me n’adono
T’hi acostumes
Te’n rius
Te n’adones
S’hi acostuma
Se’n riu
Se n’adona
Ens hi acostumen
Ens en riem
Ens n’adonem
Us hi acostumeu
Us en rieu
Us n’adoneu
S’hi acostumen
Se’n riuen
Se n’adonen

Vaig acostumar-m’hi
Vaig riure-me’n
Vaig adonar-me’n
Vas acostumar-t’hi
Vas riure-te’n
Vas adonar-te’n
Va acostumar-s’hi
Va riure-se’n
Va adonar-se’n
Vam acostumar-nos-hi
Vam riure’ns-en
Vam adonar-nos-en
Vau acostumar-vos-hi
Vau riure-us-en
Vau adonar-vos-en
Van acostumar-s’hi
Van riure-se’n
Van adonar-se’n

1.2. Els pronoms febles que substitueixen un complement circumstancial
A l’hora de substituir un complement circumstancial (CC) per un pronom feble, haurem de fixar-nos també en la preposició que l’introdueix o bé en la mena de circumstància que expressa.
CC amb la preposició de
(indica la procedència o l’origen)
CC amb altres preposicions o sense
(indica manera, companyia, lloc, direcció...)
Pronom en
Acaba de sortir del despatx.
N’acaba de sortir.
Pronom hi
Deixa això damunt la taula.
Deixa-hi això.

El verb ser, quan indica la presència d’una persona o la col·locació d’una cosa, va acompanyat d’un CC de lloc i es substitueix pel pronom hi. Per exemple:
La Clara és a casa.            Què és a casa, la Clara? No, no hi és.

1.3. Els pronoms febles que substitueixen els complements dels verbs copulatius
El complement atributiu (CAtr) és el complement que han de dur els verbs copulatius (ser, estar i semblar) i normalment aquest pronom és substitueix pel complement atributiu ho.
La Gemma està malalta.(Adj, CAtr)           -Que està malalta, la Gemma? Sí que ho està.(CAtr)

1.4. El pronom feble que substitueix el complement predicatiu
El complement predicatiu (CPred) normalment que expressa una característica al subjecte i també normalment és substitueix el pel pronom hi.
La Gemma ha arribat contenta. -Que ha arribat contenta, la Gemma? Sí que hi ha arribat.
                        (Adj, CPred del Subj)                                                                        (CPred)



ACTIVITATS

7.13. Analitza els complements verbals destacats en negreta i digues si fan la funció de CRV o bé de CC. Després torna a escriure les frases substituint els sintagmes destacats per pronoms febles.
a)Pensa en nosaltres, eh? Pensaràs en nosaltres?
Pensa en nosaltres, eh? Hi pensaràs?
b)Quan vaig arribar al bar, els meus amics ja eren al bar.
Quan vaig arribar al bar, els meus amics ja hi eren.
c)Aprofita aquesta gran oportunitat. Si no l'aprofites, et penediràs de no haver-la aprofitat tota la vida.
Aprofita aquesta gran oportunitat. Si no l'aprofites, te'n penediràs tota la vida.
d)Quan els treballadors del segon torn entren a la fàbrica, els de primer surten de la fàbrica.
Quan els treballadors del segon torn entren a la fàbrica, els de primer hi surten.
e)M'atreveixo a travessar el riu nedant. ¿No t'atreveixes a travessar el riu nedant, tu?
M'atreveixo a travessar el riu nedant. ¿No te'n atraveixes, tu?
f)Volia quedar-me al càmping, però els meus oncles no van deixar quedar-me al càmping.
Volia quedar-me al càmping, però els meus oncles no van deixar hi quedar-me.
7.14. Copia les frases següents i completa-les amb un pronom feble. Després digues quin és el significat del pronom i quina funció (CRV o CC) fa.
a)Si entres en aquesta cova, tindràs moltes dificultats per sortir...
b)M'equivoco en les operacions. No t'en equivoques, tu?
c)Els camions circulaven a poc a poc; els cotxes també hi circulaven.
d)Dorm profundament. Quan estic molt cansat, jo també hi dormo.
e)No estic d'acord amb res del que proposa. ¿Tu hi estàs d'acord?
f)No t'has adonat de l'hora que és? Dons te'n hauries d'haver adonat.

dilluns, 27 de gener del 2014

UNITAT 7. ACTIVITATS DE LECTURA

Activitats:

Comprensió Lectora

7.1.L’home blanc havia decidit crear les reserves als territoris conquerits per tal de mantenir els indis controlats i submisos. L’exèrcit s’encarregava de fer-hi complir la llei sota l’amenaça de càstigs exemplars.
a)Què havia fet Linx Lleuger perquè el perseguís l’exèrcit? Quin havia de ser el seu càstig?
Rebel·lia i constant incitació al seu poble a una revolta inútil. Matar-lo era el càstig.
b)Qui el va trobar finalment? Descriu les circumstàncies de l’encontre: on, quan i com.
El va trobar Bill Strosner. El va trobar al costat del riu, quan ja no podia més i estirat al terra amb els peus sangosos de tant caminar per aquells camins pedregosos.
c)En trobar-lo, Strosner es va emocionar. Quina recompensa li hauria proporcionat la mort de l’indi? El capità estaria orgullós d’ell i el felicitaria davant de tot el regiment. Potser fins i tot el comandant en persona li posaria una medalla per haver sabut complir amb el seu deure com a bon soldat. Tothom el respectaria, sobretot el sergent, que el tenia una mica de cap d’esquila.
7.2.El codi militar es regeix pel principi de l’obediència incondicional a les ordres donades pels superiors. Com a bon soldat, quin era el deure de Strosner? Quines ordres havia donat el teu capità? Què li podria passar si no les complia? Obeir al capità. Matar a l’indi i que el portessin per què tothom el pogués veure. El que li podia passar si no el matava era que el mataven a ell.
7.3.Tot i que el soldat sabia que havia de matar el cabdill indi, quan el va veure, va experimentar dos sentiments contradictoris: ràbia i admiració. Relaciona cada un d’aquests sentiments amb la causa que les provoca:
-Aquell home vençut preferia morir extenuat de tant fugir, abans que viure a la reserva i obeir els blancs. Admiració.
-Era un salvatge que no volia obeir ningú, ni tan sols el president dels Estats de la Unió. Ràbia.
7.4.Malgrat els sentiments positius que li desvetlla Linx Lleuger, el soldat Strosner troba un motiu per disparar-li.
a)Quin és aquest motiu? Reconstrueix el text per respondre la pregunta.
<<Que diferents que eren l’indi i ell! És clar, va pensar, és la diferència que hi ha entre un salvatge i un ésser civilitzat>>. Que tothom el respectaria, que potser el comandant li donava una medalla i que el capità el felicitaria i estaria orgullós d’ell.
b)¿Creus que el soldat reprodueix l’actitud racista dels colons europeus envers els indígenes americans? Per què? No, perquè si reproduís aquesta actitud racista l’hagués disparat igualment.
7.5.En un moment determinat es produeix un fet que fa canviar l’actitud del soldat Strosner.
a)Què li va passar a l’indi mentre travessava el riu? Que es va quedar sense forces per poder creuar perquè el soldat l’havia disparat lleugerament a l’esquena.
b)Què passaria si Strosner matava l’indi al riu? Digues-ne almenys tres conseqüències. Que no podria demostrar que l’havia matat, el capità no podria escarmentar als altres indis tal com volia, que el comandant no li posaria cap medalla ni el sergent s’ho creuria mai, ningú el respectaria.
7.6.A partir d’aquell moment, el soldat es va adonar que la vida de l’indi depenia tan sols d’ell i que per primer cop tenia l’oportunitat de decidir.
a)Per què el soldat Strosner va sentir una gran angoixa en aquell moment? Per què mai havia decidit res i ara que ho tenia que fer, no sabia que decidir.
b)Finalment, quina va ser la seva decisió? Què va fer? La seva decisió va ser ajudar al indi a creuar per anar-se’n al canada, i el que va fer va ser ajudar-l’ho.
7.7.<<Es va adonar que el cabdill indi encara era a l’altra banda, dret, i finalment es van saludar amb la mà>>. Quin comentari et suggereixen aquestes paraules? Què devia haver canviat en la ment dels dos homes? Que els indis no eren tan males persones com creien, en la del soldat l’actitud del racisme i en la del indi que no tots els homes blancs eren iguals.
Paraules I Expressions
<<Linx Lleuger estava ajagut de bocaterrosa.>> La paraula ajagut és la forma del participi del verb ajeure’s, que significa ‘estirar-se per descansar’. Aquest verb no l’hem de confondre amb el verb jeure, que, sense el prefix a-, té un significat lleugerament diferent: ‘estar una persona o un animal estès a terra, en un llit...’ Aquest és el cas d’alguns verbs en què la presència o l’absència del prefix a- provoca canvis de significat.
7.8.Completa les frases següents amb els verbs adequats que les encapçalen:
a)Baixar(anar de dalt a baix)/abaixar(descendir a un nivell més baix):
Va abaixar del quart pis al carrer.
Com que feia fresca, es va baixar les mànigues de la camisa.
b)Dormir(reposar completament)/adormir-se(començar a dormir):
Estava neguitós i no em vaig poder adormir-se.
Aquesta nit no he pogut dormir gens.
c)Nomenar(designar algú per a un càrrec)/anomenar-se(dir-se, tenir tal nom):
A l’Ernest l’han nomenat director de la fàbrica.
La fàbrica s’anomena Ikarpell.
d)Pujar(anar de baix a dalt)/apujar(ascendir a un nivell més alt):
Hem de apujat al quart vagó del tren Euromed.
S’han pujat les tarifes del transport públic.
e)Semblar(tenir l’aspecte)/assemblar-se(tenir semblança dues o més coses o persones):
Hi ha bessons que s’assemblen molt físicament.
Aquest edifici semblar molt antic.
f)Senyalar(fer o posar un senyal)/assenyalar(indicar):
Aquells núvols assenyalen pluja.
El Centre Excursionista ha senyalen el camí amb unes marques de color verd.
g)Seure(estar sobre un seient)/asseure’s(col·locar-se sobre un seient):
No t’asseguis en aquest banc, que l’acabo de pintar.
Va haver de seure’s tota l’estona en un tamboret.
7.9.Substitueix les paraules destacades de les frases següents per les expressions o frases fetes que hi ha en el quadre de més avall:
a)Des de feia dies, el soldat Strosner perseguia l’indi Linx Lleuger.
Des de feia dies, el soldat Strosner anava a l’encalç de l’indi Linx Lleuger.
b)Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era conscient que, amb aquella decisió, es posava en perill extrem.
Linx Lleuger va arrencar a córrer. Era conscient que, amb aquella decisió, es jugava la pell.
c)El soldat va disparar i va ferir l’indi. Aleshores va pensar que ja havia perdut tot esperança d’escapar-se.
El soldat va disparar i va ferir l’indi. Aleshores va pensar que ja havia begut oli.
d)Però el soldat, en veure que l’indi no podia continuar nadant, va considerar el que ell faria si es trobés en el seu cas i va decidir que no el podia deixar desemparat.
Però el soldat, en veure que l’indi no podia continuar nadant, va posar-se en el seu lloc i va decidir que no el podia deixar-lo a l’estacada.
e)L’indi va quedar molt sorprès: el soldat havia canviat d’idea després d’haver-hi reflexionat.
L’indi va quedar molt sorprès: el soldat s’ho havia repensat.
f)Al final, Linx Lleuger va fugir i el soldat va tornar al seu destacament.

Al final, Linx Lleuger va fer-se fonedís i el soldat va tornar al seu destacament.
Expressions i frases fetes
Jugar-s’hi la pell: posar-se en perill extrem, jugar-s’hi la vida.
Haver begut oli: perdre tota esperança d’escapar-se del perill.
Repensar-s’hi: canviar d’idea o d’intenció després d’haver-hi reflexionat.
Fer-se fonedís: desaparèixer, fugir.
Anar a l’encalç d’algú: perseguir.
Deixar algú a l’estacada: abandonar algú en un perill, deixar-lo desemparat.
Posar-se en el lloc d’algú: considerar el que hom faria si trobés en el seu cas.

 
7.10.Completa les frases de la pàgina següent amb la paraula adient, d’acord amb la informació següent, extreta d’un diccionari de sinònims:
Matar tr. Occir, escabetxar, pelar. Ajusticiar i executar signifiquen fer sofrir la pena de mort. Exterminar, si es refereix a una col·lectivitat. Escabetxar i pelar són termes familiars. Immolar és matar oferint la víctima en sacrifici. Si es tracta d’animals, sacrificar. Segons el sistema emprat: afusellar, electrocutar, enverinar, decapitar, degollar, apunyalar, escanyar, estrangular, guillotinar, lapidar, penjar, ofegar, emmetzinar, etc.
a)Aquelles tribus índies van ser...pels europeus.
b)Els antics jueus...animals a Jehovà, el seu déu.
c)Els sacerdots de la tribu van...una víctima en honor dels seus déus.
d)El botxí...els criminals condemnats a la pena de mort.
e)Alguns personatges històrics...els seus enemics posant una metzina en el menjar o en la beguda.
f)Alguns pobles antics...els lladres, és a dir, els mataven a pedrades.
g)El capità els ho havia dit ben clar:<<Si me’l porteu viu, l’haurem de...a la forca>>.
h)Si l’hagués vist el capità, segurament li haurien fet un consell de guerra; potser l’haurien...per haver desobeït unes ordres.






UNITAT 7. LECTURA

UNITAT 7: La Decisió

De la història que narra com els primers habitants de l’Amèrica del Nord van ser desposseïts violentament de les seves terres pels homes blancs vinguts d’Europa (segle XIX), se n’acostuma a dir la <Conquesta de l’Oest>. Aquesta denominació reflecteix exclusivament el punt de vista dels blancs o europeus. Per a aquests, els indis eren uns salvatges dolents i cruels, poca cosa més que uns animals ferotges a qui no es concedia cap dret, ni tan sols el de viure pacíficament a les terres dels seus avantpassats; en canvi, els blancs es creien els homes bons i superiors que, en nom de la civilització, s’atribuïen el dret d’ocupar per la força les terres que no eren seves.
Aquells pobles indígenes, un cop vençuts, van ser confinats en uns territoris, anomenats reserves, d’on no podien sortir. Però hi va haver indis que es van rebel·lar contra aquella situació i van desafiar les lleis de l’home blanc; es van estimar més morir, abans de veure’s privats de llibertat. El conte que llegiràs recrea una d’aquestes històries, en què un cabdill indi, tot i aconseguir fugir d’una reserva, és atrapat per un soldat, i aquest ha de prendre una decisió molt difícil per a ell: matar-lo o deixar que esdevingui un home lliure.
Linx Lleuger estava ajagut de bocaterrosa, com si fos mort, a uns vint metres del riu que separava les terres altes de Montana amb el Canadà.
El soldat Strosner va baixar del cavall i s’hi va acostar lentíssimament perquè l’altre no pogués sentir-lo. Estava emocionat. L’havia trobat, en el darrer instant l’havia trobat; després de cinc esgotadors dies de seguir-li la pista des de la reserva, l’havia aconseguit. I ben just que li havia anat, perquè si Linx hagués pogut travessar nedant aquell riu i arribar al Canadà, ja no l’haurien pogut atrapar mai més. I això no podia ser, Linx Lleuger, el darrer cap del poble dels cara pintades, havia de pagar amb la seva vida la seva constant rebel·lia i la constant incitació al seu poble a una revolta inútil.
El capità els ho havia dit ben clar:
-Mateu-lo i porteu el cadàver perquè el vegi tothom. No vull que me’l porteu viu. Perquè si me’l porteu viu, l’haurem de penjar i això ens pot portar problemes amb la seva gent. En canvi, si l’heu mort mentre fugia, és diferent...
A poc a poc Strosner li va apuntar el rifle al cap. Ja era seu... Quina sort! El capità estaria orgullós d’ell i el felicitaria davant de tot el regiment. Potser fins i tot el comandant en persona li posaria una medalla per haver sabut complir amb el seu deure com a bon soldat. I des d’ara tothom el respectaria, sobretot el sergent, que el tenia una mica de cap d’esquila. En canvi, a partir d’ara...
En aquell moment Linx es va arronsar per mirar-se els peus. Els tenia completament destrossats i sangonosos. Imagina’t, feia cinc dies que corria a peu i fugia per aquell terreny pedregós, sense menjar ni beure res, només amb la dèria d’arribar al riu.
Strosner va apuntar. Sabia que l’havia de matar, és clar; aquestes eren les ordres que havia rebut, però tot i això sentia una barreja contradictòria de ràbia i admiració per aquell home vençut que preferia morir extenuat de tant fugir, abans de viure a la reserva amb els pocs que quedaven del seu poble i obeir els blancs.
I és que Linx era un salvatge que no volia obeir ningú, ni tan sols el president dels Estats de la Unió. I el món no pot anar bé si els que han d’obeir no volen fer-ho. En canvi, Billy Strosner va adonar-se que ell sempre havia obeït tothom. Els seus superiors sabien que se’n podien fiar. Que diferents que eren l’indi i ell! És clar, va pensar, és la diferència que hi ha entre un salvatge i un ésser civilitzat.
En aquell moment, Linx, sense ni girar-se, va fer dues tombarelles i va arrencar a córrer en ziga-zaga cap al riu. Maleï! Segur que des del primer moment s’havia adonat de la presència del soldat, però ho havia dissimulat per poder fugir per sorpresa. Strosner va disparar dues vegades seguides i el va ferir lleugerament a l’esquena. Malgrat tot, Linx es va capbussar a les gelades aigües del riu i va nedar amb força.
Strosner va córrer fins a l’altra vora, llavor sí que seria fàcil.
Però Linx no sortia. Anava ferit i massa extenuat per lluitar contra aquelles aigües braves. El corrent se’l va endur avall i just li va venir que es va poder agafar a un tronc que emergia de l’aigua.
Billy Strosner va veure el esforços de l’indi per subjectar-se i resistir viu tot el temps que pogués. I lentament el va apuntar amb el rifle. Ara sí que el tenia a tret. Però aquella lluita de l’indi contra la mort, justament quan tan a prop estava de la salvació, va inquietar-lo. Havia de ser horrorós morir just en aquell moment, allà, a dues braçades del Canadà, sense poder arribar-hi, després de tot el que havia passat...
A més, si ara el matava, el riu s’enduria el cos i no podria demostrar a ningú que ell l’havia mort; és clar, sense el cos... qualsevol podria dir el mateix... i el capità no podria exposar el cadàver per escarmentar els altres indis tal com volia, ni el comandant li posaria cap medalla ni el sergent s’ho creuria mai, allò; vaja quin un, el sergent! Si el matava, doncs, era ben bé perquè ell volia, perquè ell ho decidia, perquè ningú no ho sabria mai, ni li ho agrairia mai. Depenia d’ell, només d’ell...
El soldat Billy Strosner no estava acostumat a haver de decidir res, no ho havia hagut de fer mai. Els soldats mai no han de decidir res, ja se sap. Però ara, per primer cop, tenia l’oportunitat de triar, de decidir... I va sentir una gran angoixa. Que difícil que era decidir! Al cap d’uns instants va abaixar l’arma lentament.
Si l’hagués vist el capità, segurament li haurien fet un consell de guerra, potser l’haurien afusellat, per desobeir unes ordres... Però en aquell moment ell estava sol; no hi era, el capità. I mai ningú no sabria què havia passat allà. Per primer cop a la seva vida havia de decidir ell tot sol i calia fer-ho de pressa.
Strosner no va poder més. Va deixar el rifle i es va llançar de cap al riu. El corrent era fort, però ell no estava extenuat com l’indi i podia nadar bé. Va nedar fins on era Linx i el va agafar. L’indi no va oferir cap mena de resistència perquè ja no li quedaven forces. Strosner el va passar a l’altra riba. Quan Linx va poder obrir els ulls, Strosner va assenyalar la banda de Montana i li va dir:
-No tornis mai més, perquè si ho fas i et veig, hauré de matar-te.
No estava segur si l’indi l’havia entès o no, però el va deixar estar i se’n va anar un tros de riu amunt fins a trobar un gual per poder tornar a passar més fàcilment. Un cop arribat al lloc d’abans, es va adonar que el cabdill indi encara era a l’altra banda, dret, i se’l mirava. Van estar una llarga estona mirant-se, i finalment es van saludar amb la mà.
Strosner va muntar dalt del cavall i va cavalcar fins a trobar la resta del destacament. Linx Lleuger havia aconseguit fugir. I va emprendre el retorn.