UNITAT 8. ORTOGRAFIA

2.L'APÒSTROF Quan parlem o llegim, normalment fem moltes elisions de vocals. Així, escrivmi però sovint pronunciem . Ara bé, en l'escriptura solament marquem algunes elisions amb l'apòstrof o amb les contraccions (l'aigua del pou). L'apòstrof és el signe gràfic que utilitzem per indicar que elidim una vocal d'un mot en contacte amb la vocal d'un altre mot (L'aranya penja d'un fil). Apostrofem els mots següents: -Els articles -La preposició de -Els pronoms febles

UNITAT 8.LÈXIC:ACTIVITATS

ACTIVITATS 8.18.Completa les frases següents amb la forma adequada. A) Si arribem a l'hora és que som puntuals. No puc fer les dues coses alhora. B) Hi érem gairebé tots els alumnes. Penso que no ho has fet gaire bé, això. C) Mai no havia trobat en lloc un pa tan bo com aquest! Ja podries ajudar-me, enlloc d'estar-te aquí encantat. D) No entenc per què ens han tractat d'aquesta maneera tna freda! Segurament és perquè encara no ens coneixen. E) En acabar la cerimònia de graduació, els soldats van tirar la gorra enlaire. Hi ha moltes partícules en l'aire que produeixen al·lèrgies. F) Em va mirar de dalt a baix amb aires de superioritat. Si l'empresa tanca, al poble hi haurà un daltabaix. G) Demà potser no podré anar a treballar perquè tinc unes dècimes de febrer. Això sí que no pot ser; ja que pots mirar quina solució hi trobes. H) Hem de ser almenys 25 persones; si no, l'excursió no es podrà fer. Aquesta truita no és de bledes, sinó d'espinacs. 8.19.Explica el significat dels compostos cultes següents: A) Un vers tetrasílab: té 3 sil·labes. B) Un criptograma per desxifrar: C) Un ésser antropomorf: D) El departament de toxicologia: alguna cosa toxica. E) Un narrador omniscient: F) El retrovisor del cotxe: mirall que està en la porta del cotxe als dos costats. G) El primogènit de la família: H) Un herbicida tòxic: esprai per l'herba. 8.20.Explica el significat dels compostos sintagmàtics següents: A) Aquest home és un gat vell: que és un senyor gran. B) Això sembla un orgue de gats: C) La Marta i jo érem carn i ungla: estavem molt juntes. D) Ja pots dir: sóc tot orelles: que ho escolta tot. E) No puc confiar-hi perquè és un cap de trons: ho diu tot. F) Aquesta dona és un pou de ciència: ho sap tot. G) No et deixis enganyar, ja saps que té dues cares: és molt bona però et critica a l'esquena. 8.21.Forma paraules compostes de sentit metafòric i relaciona-les amb els sinònims de sentit propi corresponents. Primer element-Segon element-Paraula composta-Sinònim Salta-taulells-saltataulells-dependent. Caga-dubtes-cagadubtes-indecís. Pela-canyes-pelacanyes-pobre. Cara-girat-caragirat-fals. Somia-caps-somiacaps-fantasiós. Tasta-truites-tastatruistes-inconstant. Venta-olletes-ventaolletes-problemes. Trenca-focs-trencafocs-criada. Grata-cel-gratacel-edifici alt. 8.22.Relaciona cadascun d'aquests compostos sintagmàtics amb la definició corresponent: Compost sintagmàtic: Definició Pa de pessic: pa dolç de molla esponjosa i fina. Carn d'olla: plat de carn, pilota, verdures, llegums, etc., bullits a l'olla. Mà d'obra: conjunt de treballadors. Home de palla: persona que no fa sinó prestar el seu nom en un afer. Blat de moro: cereal que fa panotxes, amb grans grocs o vermellosos. Pou mort o pou cec: cavitat on van a parar les aigües residuals d'una casa. Ull de poll: durícia rodona que es fa als dits dels peus. Cop d'ull: mirada ràpida. La flor i nata: la millor part.

UNITAT 8. LÈXIC

1.LES PARAULES COMPOSTES Les paraules compostes són aquelles que s'han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples. 1.1.ELS TRES TIPUS DE COMPOSICIÓ 1.Composició pròpia: formen una sola paraula a partir de dues paraules catalanes. 2.Composició culta: formen una sola paraula a partir de dos elements cultes provinents del llatí o del grec. 3.Composició sintagmàtica: formen una locució, és a dir, un grup de paraules amb unitat de sentit. LA COMPOSICIÓ PRÒPIA Com acabem de veure, la composició pròpia és el procediment pel qual formem una paraula composta a partir de dues paraules catalanes (per exemple: fil+ferro->filferro; cap+i+cua->capicua). La paraula derivada té una unitat de forma (una sola paraula) i una unitat de sentit (un significat únic). En els quadres següents pots veure els casos de composició pròpia més freqüents: -NOMS COMPOSTOS Estructura interna: procés i exemples Verb+nom: persona que guarda els cotxes en un aparcament->guardacotxes Nom+nom: carril de ferro->ferrocarril Nom+adjectiu: ocell que té el pit roig->pit-roig Adjectiu+nom: aparell que permet fer més alta (forta) la veu->altaveu Nom+conj+nom: salsa espessa feta amb all i oli->allioli -ADJECTIUS COMPOSTOS Estructura interna: procés i exemples Nom+adjectiu(o participi): que sempre va amb l'esquena dreta(gandul)->esquenadret Adjectiu+adjectiu: que és sord i mut-> sordmut -VERBS COMPOSTOS Estructura interna: Procés i exemples Nom+verb: glaçar-se la sang->sangglaçar-se(tenir un fort esglai) Adj o adv+verb: parlar malament->malparlar Observem que el mot nou que resulta del procés de composició pot tenir un significat força semblant al que tenen els elements que el formen (per exemple: un rentaplats és una màquina per rentar els plats i la resta de la vaixella) o bé pot designar una idea del tot nova (per exemple: un llepafils és una persona tan escrupolosa que, quan menja, actua com si llepés fils). -ADVERVIS I ALTRES COMPOSTOS Estructura interna: procés i exemples Adverbi+adverbi: no més->només (solament) Preposició+SN: en l'aire-> enlaire (amunt) Altres: tan mateix->tanmateix (no obstant) La majoria de les paraules compostes s'escriuen amb els dos elements junts, sense separar-los amb cap guionet. Tanmateix és necessari unir els elements amb un guionet en els casos següents: Ús del guionet en paraules compostes -quan el primer element acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x- (penja-robes) -quan la seqüència de lletres pot portar a lectures errònies (pit-roig) -quan el primer elemet té accent gràfic (pèl-roig) -quan el primer element és un punt cardinal (sud-est) -quan el compost expressa la idea de bilateralitat (el diccionari català-castellà) -quan el compost té una forma repetitiva (ziga-zaga, baliga-balaga) -en els numerals del tipus vint-i-vuit o noranta-sis (desena+unitat) i quatre-cents (unitats+centenes) -en alguns compostos més com adéu-siau i abans-d'ahir. ELS COMPOSTOS CULTES Entenem per compostos cultes aquelles paraules formades per unitats lèxiques que pertanyen a una llengua clàssica, el llatí o el grec. En els àmbits de la ciència i la cultura, aquests compostos són molt freqüents. En els quadres següents en presentem alguns exemple: -COMPOSTOS FORMATS PER DUES UNITATS GREGUES Ejemple: arqueo(antic)+logia(ciència)->arquologia -COMPOSTOS FORMATS PER DUES UNITATS LLATINES Ejemple: avi(ocell)+cultura(conreu o cria)->avicultura -COMPOSTOS FORMATS PER UNA UNITAT LLATINA I UNA DE GREGA Ejemple: pluvio(pluja)+metre(mesura)->pluviòmetre

UNITAT 8.LECTURA:ACTIVITATS

COMPRENSIÓ LECTORA 8.1.L'humorisme és l'estil literari que persegueix la potenciació dels elements còmics,absurds i xocants que hi pot haver en la història que es narra. A) De quin fet estrany s'assabenta el protagonista amb la conversa telefònica que manté amb el seu amic Txebakov? Que li entrèn a casa a robar. B) Quan el protagonista trucar a casa seva per aclarir el misteri, per què queda tan desconcertat? Completa el text següent per respondre la pregunta: No és normal que uns lladres agafín el telèfon. Tampoc no ho és el fet que es poses a parlar amb el propietari i que, fins i tot, li demanin la seva ajuda per trobar els diners. C) Quina de les dues converses telefòniques serveix per crear la intriga i quina és la que esdevé humorística? La primera conversa telèfonica que es del protagonista amb Txebakov, deixa la intriga de qui serà el que està a la casa del protagonista. I la segona, es la del protagonista amb el lladre, esdevé humor. 8.2.L'efecte humorístic del conte es basa en l'actuació impròpia, desconcertant o inesperada tant del propietari com dels lladres. Digues si aquestes afirmacions són certes o falses: A) Als lladres no els sap gens de greu de fer malbé l'escriptori del propietari. (Fals) B) Els lladres es consideren gent pacífica que no volen fer mal a ningú. (Cert) C) El propietari s'estima més trucar a la policia que col·laborar amb els lladres. (Fals) D) El propietari diu que als lladres que no són males persones i que només roben per cobrir les seves necessitats més peremptòries. (Cert) E) Els lladres no tenen cap inconvenient a fer un tracte amb el propietari. (Cert) F) Els lladres s'emporten tots els diners. (Fals) 8.3.Al protagonisa, abans de dir als lladres on són els diners, se li acut una idea per evitar que s'emportin alguns objectes de casa seva. A) Quin és el tracte que proposa als lladres? Que li compraria les coses que ells li volen robar. B) Com arriben a un acord: a través de la negociació o bé amb la imposició d'una de les parts? Amb la negociació. 8.4.Arkady T.Avèrtxenko ridiculitza l'actuació burgesa i mercantilista del propietari de la casa, que acaba comprant els propis objectes als lladres. A) L'actitud del propietari, a quin plantejament ètic respon: B) En la manera d'actuar del protagonista, què preval: l'interès propi o l'aplicació de la llei? L'interès propi. PARAULES I EXPRESSIONS 8.5.L'humor és una manera de veure la realitat que es pot manifestar per mitjà de diversos procediments. Relaciona cada tipus d'humor amb la definció corresponent: A) Imitació burlesca d'una persona o d'una situació amb la intenció de ridiculitzar-les. (Sàtira) B) Representació d'una persona (descripció o dibuix) en què se li exageren alguns dels trets més característics. (Caricatura) C) Forma fina i dissimulada d'humor que consisteix a dir el contrari d'allò que es vol donar a entendre. (Ironia) D) Obra que fa escarni o burla de comportaments, costums o vicis propis d'un grup social o d'una època determinada. (Paròdia) E) Ironia mordaç amb què es vol ofendre o humiliar algú d'una manera cruel i insultant. (Sarcasme) 8.6.Les paraules sinònimes tenen el mateix significat o un de molt pròxim. Les paraules antònimes, en canvi, tenen significats oposats o contraris. Cerca un sinònim i un antònim de cadascuna de les paraules següents. A) Estava molt atabalat. Sinònim: Estava molt esvalotat. Antònim: Estava molt calmat. B) Expliqui'ns la manera més senzilla de trobar els diners. Sinònim: Expliqui'ns la manera més fàcil de trobar els diners. Antònim: Expliqui'ns la manera més complicada de trobar els diners. C) Vaig alçar la veu. Sinònim: Vaig elevar la veu. Antònim: Vaig abaixar la veu. D) Tant el meu company com jo som gent pacífica. Sinònim: Tant el meu company com jo som gent calmada. Antònim: Tant el meu company com jo som gent ... E) Era més aviat una persona educada en la manera de parlar. Sinònim: Era més aviat una persona respetuosa en la manera de parlar. Antònim: Era més aviat una persona grosera en la manera de parlar. F) Passejava per la sala amb el cap cot. Sinònim: Passejava per la sala amb el cap baixat. Antònim: Passejava per la sala amb el cap aixecat. G) Em trobava en una posició delicada. Sinònim: Em trobava en una posició sensible. Antònim: Em trobava en una posició forta. H) Si el preu és enraonat hi estarem d'acord. Sinònim: Si el preu és raonable hi estarem d'acord. Antònim: Si el preu és capritxós hi estarem d'acord. I) El rellotge anava una mica retardat. Sinònim: El rellotge anava una mica retrasat. Antònim: El rellotge anava una mica primerenc. 8.7. Lladre és un nom de significat genèric i, per tant, és l'hiperònim d'uns altres noms de significat més específic, que són hipònims de lladre. Relacionat cadascun dels hipònims següents amb la definició corresponent de més avall: A) Lladre que roba pels camins, en despoblat. B) Lladre professional que fa servir les armes per robar. (Atracador o assaltador) C) Lladre que es dedica a robar coses de poc valor. D) Lladre que agafa algú a fi d'exigir-ne un rescat. (Segrestador o raptor) E) Lladre que té l'impuls obsessiu de robar. F) Lladre que roba una cosa violentament, com arrabassant-la. 8.8.Per designar els lladres que es dediquean a robar coses concretes com pisos, xalets, oficines, bosses, camps, etc., disposem d'una sèrie de paraules compostes que descriuen aquests delictes. Relaciona les paraules següents i uneix-les per formar la paraula composta adequada: Espanya-portes Salta-pisos Rebenta-parets Escura-marges Afaita-pagesos Salta-bosses 8.9.Quina de les paraules compostes de l'activitat anterior podríem aplicar als lladres del conte? Salta-pisos 8.10.Substitueix les paraules destacades de les frases següents per les expressions o frases següents per les expressions o frases fetes de més avall. A) Els lladres volien donar-se manya. B) El propietari estava treien foc pels queixals, i no sabia pas què fer: estava entre l'espada i la pared. C) Els lladres li van dir que es feien càrrec. D) Veient que la seva situació no era favorable, el propietari va mossegar-se la llengua i va decidir seguir-lis la veta. E) El seu amic va criticar durament la seva decisió i el propietari va aguantar el xàfec. F) Tot allò era passar-se de taca d'oli. EXPRESSIÓ ESCRITA 8.11.Recorda una situació còmica que hagis presenciat o que tu mateix n'hagis estat el protagonista i explica-la en un redactat d'unes 120 paraules. Una vegada estava amb la familia anavem a la platja. La meva familia va entrar al aigua però jo vaig decidir quedar-me prenen el sol, quant de repen apareix una noia tota cremada i cridant que li havien pres les coses, però al final no li havien pres si no que les havia perdut ella.

UNITAT 8.LECTURA

UNITAT 8. ELS LLADRES Si busquem l'origen de la paraula humor, ens hem de remuntar a l'època medieval. En aquell temps, aquest terme pertanyia al vocabulari mèdic i els metges l'emprenaven per referir-se a cadascun dels quatre líquids que se suposava que entraven en la constitució del cos. Aquests líquids o determinaven, amb les seves proporcions, la salut i el temperament de les persones. Així es deia que una persona era de caràcter alegre o trist perquè un determinat humor predominava sobre els altres. Més endavant aquesta teoria dels humors es va aplicar al teatre de caràcters i la comèdia, cosa que va fer associar l'humor amb la comicitat. Fins al segle XVII, no apareix la nova accepció d'aquest terme, que podríem definir com la visió dels aspectes còmics, absurds o xocants de les coses. A partir de llavors, l'humor es consolida com a recurs literari en les obres de grans autors. Fins i tot hi ha hagut escriptors que l'han convertit en l'element característic del seu estil literari, com és el cas d'Arkady T.Avèrtenko, autor en llengua russa que satiritza la vida burgesa amb un humorisme amable, de bona llei, fet que contrasta amb l'amargor tradicional dels escriptors russos. El conte que llegiràs n'és una bona mostra. Aquell dia vaig anar a visitar el meu amic Krasavin. Érem amics des de l'època que havíem anat a l'escola junts. Ja feia estona que parlàvem quan va sonar el telèfon. Sèiem en dues butaques situades de cara i enmig hi havia una tauleta rodona damunt de la qual hi havia el telèfon, alguns objectes i llibres. El meu amic va agafar el telèfon i tot seguit me'l va passar. -És per a tu-va dir. -Per a mi?-vaig contestar-. No pot ser. No ho sap ningú, que sóc aquí. -Bé-va dir-me el meu amic, amb el telèfon a la mà-, han dit el teu nom. Vaig agafar el telèfon i, força estranyat, vaig preguntar: -Amb qui parlo? -Sóc Txebakov-va dir una veu-. Mira, som tota la colla que sopem al lloc de sempre i t'esperem. Només hi faltes tu. -No puc-vaig contestar-. Em trobo amb un amic que feia temps que no ens havíem vist... I, ara que caic-vaig alçar la veu-, com ho has sabut, que era aquí? -Home-va contestar Txebakov-, doncs acabo de telefonar a casa teva i m'han indicat que eres aquí, amb el teu amic Krasavin, per ser més exacte. -Escolta, escolta-vaig dir una mica preocupat-, o estàs de broma o m'he tornat boig. Jo sóc l'únic que tinc la clau del pis a la butxaca i a casa meva no hi ha ningú ja que, com tu saps molt bé, visc sol. No sé qui et pot haver contestat-li vaig dir. -Noi, això sí que no ho sé-em va contestar el meu amic-, però la persona que s'ha posat al teléfon m'ha dit, exactament: <És a casa de Krasavin, el seu amic> i ha penjat sense dir res més. Jo he suposat que era un parent teu que havies invitat uns quants dies a casa teva. -Perdona que et pengi-li vaig dir, nerviós i preocupat-, però ara mateix surto cap a casa... -Però, per què vols esperar tan?-em va interrompre Txebakov-. Telefona ara mateix a casa teva i s'acabarà el misteri. I ho vaig fer. Van despenjar el telèfon i una veu va preguntar, mecànicament: -Qui és? -Escolti, escolti-vaig dir esverat-, i vostè qui és? -Miri-va seguir la veu, impassible-, l'amo de la casa ha sortit i ha anat a casa d'un amic que viu una mica lluny d'aquí. Torni a trucar més tard. D'aquí a un parell d'hores, potser. -Home, home-li vaig contestar-, ja ho sé que he sortit i que he anat a casa d'un amic, perquè l'amo de la casa sóc jo. -Ah, així vostè és l'amo de la casa? Doncs no sap com me n'alegro. -Què diu, què diu?-vaig contestar, mig atabalat. -Doncs que anirà bé parlar amb vostè-va continuar la veu-perquè ja fa estona que el meu company i jo busquem on deu haver deixat les claus de l'escriptori per veure si trobem els diners en algun calaix: ens sabria molt de greu veure'ns obligats a espanyar els once calaixos. És un escriptori molt bonic i no el voldríem destrossar, la veritat. Jo estava absolutament desconcertat. El meu amic Krasavin em mirava amb la boca oberta perquè no acabava d'agafar el fil d'aquella conversa telefònica tan insòlita. -Així, doncs-vaig cridar-, vostès són lladres que han penetrat al meu pis per robar-me i encara volen que els doni tota mena de facilitats. -Això mateix-va contestar el meu interlocutor-, però no s'ho prengui malament, home. Al capdavall, només volem alguns objectes i els diners i, com deu haver pogut constatar pel que li he dit, no tenim cap intenció de fer-li malbé res. Només demanem la seva col·laboració perquè ens digui on guarda els diners i perquè ens expliqui la manera més senzilla de poder-los agafar. No cal dir que, si telefona a la polica o se li acut de venir, ja serem fora d'aquí i ens haurem vist obligats, contra la nostra voluntat, a destrossar-li algun moble a fi de trobar les claus. Sabem que és a casa del seu amic Krasavin perquè abans d'entrar al seu pis l'hem seguit per veure si anava gaire lluny i saber, així, el temps de què disposàvem. Jo notava que la sang em pujava al cap. -Crec que si col·labora-va seguir el lladre-tot anirà millor per a tots, ja que tant el meu company com jo som gent pacífica que no volem fer mal a ningú. -Bé, doncs-vaig dir, mossegant-me la llengua en veure que la meva situació no era gaire bona-, què volen, realment, vostès? -Ja li ho he dit, home-va contestar la veu-, que ens digui on hi ha els diners. -Bé-li vaig dir-, abans de tot, els haig d'adverit que no en tinc gaires de diners, a casa. -No s'hi amoïni, home-va contestar el lladre, amb una veu pacificadora-, nosaltres ens fem el càrrec de tot i acceptarem el que bonament ens puguem endur. Jo no comprenia com es podia anar pel món amb tanta barra, tot i que el lladre del telèfon era mé aviat una persona educada en la manera de parlar. El meu amic Krasavin s'havia aixecat de la butaca i passejava per la sala amb el cap cot, i em feia senyals amb les mans perquè pengés i telefonés a la policia. Jo li feia que no, amb el cap. -Sap el que havíem pensat emportar-nos?-va continuar el lladre-. Doncs algun objecte de plata, un abric, un despertador i els diners que bonament tingui guardats i prou. Som gent de poques pretensions, nosaltres. Vaig comprendre que estava en una posició delicada i que calia seguir-li la veta. -Escolti-li vaig dir-, comprenc que vostès no són males persones i estic convençut que roben només per cobrir les necessitats més peremptòries, i que no són d'aquesta mena de lladres sense escrúpols que rebenten els pisos i que s'emporten tot el que poden. Per altra banda-vaig continuar amb tant d'aplom com vaig poder-, també penso que podríem fer un tracte que crec que ens beneficiaria a vostès i a mi. -Home, home-va dir la veu-, no tenim pas cap inconvenient a fer un tracte amb vostè... Nosaltres pensem que parlant la gent s'entén. Se'm feia difícil creure que en aquest món hi hagués persones amb una dosi de cinisme tan remarcable, però intuïa que em convenia seguir per aquest camí. -Es tracta-vaig començar a fer la meva exposició-de considerar que els objectes que em robin els hauran de vendre a aquestes persones sense escrúpols que abusen dels lladres perquè saben que no els denunciaran. Bé, doncs-vaig continuar-, jo els proposo comprar-los a bon preu aquests objectes que vostè se'm volen emportar... -A veure, a veure-va contestar la veu-, que això que vostè proposa pot ser interessant i en voldria parlar amb el meu company, encara que jo, personalment, considero que, en principi, no és un mal plantejament. Un moment per favor-em va dir el lladre, educadament. Vaig esperar una estona amb el telèfon a l'orella. Sentia un xiuxiueig initel·ligible. Vaig aprofitar la pausa per canviar impressions amb el meu amic Krasavin, que em va dir que era massa condescent i que ell continuava amb el criteri que hauria de telefonar a la policia. -El meu amic-va sonar novament la veu del lladre-diu que si el preu és enraonat hi està d'acord. Vostè dirà, doncs. -Crec-vaig iniciar la negociació-que dels objectes que vostès m'han dit que pensaven emportar-se no en traurien més de vint-i-cinc o trenta rubles, si els anessin a vendre. No sé què en pensen, vostès... -Un moment-va dir el del telèfon. Vaig sentir que tornava a parlar amb el seu company. Aquesta vegada, però, va torna al telèfon de seguida. -Bé, bé-va dir-, i vostè, què proposa? -Doncs proposo-vaig contestar- que me'ls venguin a mi, per, posem cinquanta rubles... Una altra vegada va consultar alguns segons el seu amic. -Bé-em va dir-, el meu amic diu que, en principi, hi està d'acord, però que si fes un esforç podria arribar a seixantar rubles... I quant als diners... -Bé, d'acord-vaig contestar-, encara que pagar seixanta rubles per uns objectes que ja són meus, potser és massa, però no hem pas de renyir per això... -Perquè vegi que no tracta amb persones poc considerades i de poca categoria-va contestar el lladre-, deixem-ho per cinquanta-cinc rubles: ni vostè ni nosaltres. Vaig acceptar l'oferta sense cap mena de nou regateig, perquè ja començava a acusar una fatiga considerable i volia acabar com més aviat millor amb aquella situació. -Quant als diners-va continuar la veu-, li agrairíem que ens indiqués el lloc on els guarda, ja que, com vostè podrà comprovar, se'ns començar a fer tard i el meu amic ha quedat amb la seva dona i els nens per anar a sopar fora de casa. -Els diners-li vaig dir amb la veu ja esgotada per la tensió-són en aquesta caixa que hi ha damunt de l'escriptori. La veuen?-hi vaig afegir-. Només han d'obrir-la i veuran que hi ha uns sobres blaus. Els diners els trobaran sota d'aquests sobres. -Un moment-em va dir la veu. Al cap d'uns segons, la veu vaa tornar a sonar pel telèfon. -El emu amic-va dir amb aire pausat-ja ha trobat els diners. Si li hem de ser francs, ens pensàvem que n'hi hauria hagut més, però estem segurs que vostè és un cavaller i que no té diners guardats en cap altre indret de la casa i, per tant, no buscarem enlloc més. Hem comptat cent seixanta rubles... -Com ha pogut comprovar-hi vaig afegir-, la meva bona voluntat és inqüestionable. I crec-vaig continuar-que ja poden procedir a tancar el tracte en el sentit que vostès han de guardar-se cinquanta-cinc rubles, tal com hem convingut, per la compra, per part meva, dels meus objectes que vostès m'han robat, i dels cent cinc rubles que resten no sé si trobarien correcte que vostès se'n quedessin seixanta i que me'n deixesin quaranta-cinc per a les meves despeses més immediates. -A veure, un moment-va interrompre'm la veu. Vaig senti que els dos lladres parlaven i em va semblar que l'altre no considerava el tracte massa ajustat. Discutien. -Miri-va tornar la veu al telèfon-, el meu amic trobar que deixar-li quaranta-cinc rubles després de la feinada que hem tingut per pentrar al seu pis és una quantitat elevada, dit sigui amb tots els respectes que vostè es mereix. Li sembla-va continuar-que podríem deixar-li'n només trenta-cinc i nosaltres ens n'emportaríem setanta. Què hi diu, vostè? -D'acord-vaig dir sense pensar-ho-. El que els prego és que no em deixin res desordenat. -¿Vol que quan hàgim sortit li deixem la finestra per on hem entrat o prefereix que la hi deixem una mica oberta perquè el pis es ventili?-va preguntar el lladre. -Prefereixo que la tanquin del tot-li vaig contestar. -Bé, doncs-em va dir el lladre en un to de comiat-, que tingui bona nit, i sàpiga que tant el meu company com jo mateix li volem expressar la nostra satisfacció per haver tingut l'honor de tractar amb un cavaller com vostè. Vaig penjar el telèfon. Durant una bona estona vaig haver d'aguantar la pluja de crítiques del meu amic Krasavin, que considerava que no havia procedit adequadament. Jo, però, no opinava com ell. Quan vaig arribar a casa, vaig trobar una nota que deia:

.

Article d’opinió sobre l’avortament. (Nathalie)

Jo penso que des del dia en què naixem mereixem una oportunitat, es a dir, l’avortament, és un assassinat. Ningú no es amo de la teva vida, per tant no haurien de matar a ningú com si fos una joguina. Des que naixem, temin drets: viure, somiar, riure etc..

La gent d’aquests temps s’apodera de la teva vida d’una manera impressionant. Cada dia hi ha més gent morta. Per que? Sincerament no ho entenc. Sempre ho dic: hi ha gent pertorbada, boja, que no respecta la vida de ningú i pretén demanar respecte d’aquesta manera.

No puc arribar a entendre quina classe de coses es tenen al cap per treure-li la vida a algú.

Doncs això, sempre estic en contra de l’avortament. Sí no vols tenir fills perquè penses que seran un destorb, no tinguis relacions sense protecció.

És molt simple. No fassis malbé la teva vida i no portis a algú a viure una vida de merda, si no ho vols.

No voldria dir tot el que penso, és molt llarg. Però, simplement davant en qualsevol situació estic en contra de l’avortament. Una persona que amb prou feines s’està creant no té la capacitat de decidir pels errors dels pares. No té cap mena de culpa, però això sí, té tots o més drets que ningú de viure.

UNITAT 7. ACTIVITATS FINALS

Gramàtica

7.41. Analitza la funció (CRV, CC, CAtr o CPred) de cada un dels sintagmes destacats en negreta. Després substitueix-los per pronoms febles.

a)En Marc és pintor. L'Eugénia també és pintora.

En Marc és pintor. L'Eugénia també ho és.

b)L'Ignasi porta les sabates netes. La Rosa també les porta netes.

L'Ignasi porta les sabates netes. La Rosa també les hi porta.

c)L'alcalde viu a la plaça. El veterinari també viu a la plaça.

L'alcalde viu a la plaça. El veterinari també hi viu.

d)M'he assabentat de la teva malaltia. La Joana també s'ha assabentat de la teva malaltia.

M'he assabentat de la teva malaltia. La Joana també s'hi ha assabentat.

e)Esti d'acord amb la proposta del president. El meu veí també està d'acord amb la proposta del president.

Estic d'acord amb la proposta del president. El meu veí també hi està d'acord.

f)L'Anselm treballa molt lentament. La Clàudia també treballa molt lentament.

L'Anselm treballa molt lentament. La Clàudia també hi treballa.

g)A mi em sembla impossible. A tu no et sembla impossible?

A mi em sembla impossible. A tu no t'ho sembla?

h)L'Ignasi s'ha posat vermell i la Teresa també s'ha posat vermella.

L'Ignasi s'ha posat vermell i la Teresa també s'hi ha posat.

i)Abans jugava molt a futbol, però ara no jugo gaire a futbol.

Abans jugava molt futbol, però ara no hi jugo gaire.

7.42. Copia aquestes frases i omple els espais buits amb un pronom feble. Després digues quina funció sintàctica fa cada pronom i quin és el seu significat.

a)Aquesta noia sembla més gran que les altres; ¿oi que ho sembla?

b)Tu podries ser el delegat de la classe; ho vols ser?

c)A les vuit del matí el metro va molt ple; ¿també hi va a les deu?

d)Quan he d'agafar l'avió, em poso molt nerviós; també t'hi poses, tu?

e)Renta't les dents cada dia; no te'n oblidis mai!

f)L'Elisenda de seguida es va amagar la carta. ¿Te'n vas adonar?

g)El meu germà s'entreté moltes estones fent mots encreuats. El meu pare també s'hi entreté força. Jo, en canvi, de seguida me'n canso.

h)Un dels cosins va renunciar a l'herència, però els altres dos no hi van voler renunciar.

i)Sempre parlen en veu baixa. No entenc per què hi parlen.

Ortografia

7.44. Digues quines paraules han de dur dièresi.
a)Una llengüa indoeuropea./Les llengües d'Austràlia.
b)Els pingüins de l'Antàrtida./Les guineus de les Guilleries.
c)Una guerra salvatge./Un ungüent molt eficaç.
d)D'una qüallitat extraordinària./D'una freqüència poc corrent.
e)Un aqüifer que emmagatzema molta aigüa./Unes plantes aqüàtiques.
f)Quatre qüestions molt importants./Una qüota molt elevada.
7.45. Al costat de cada mot hi ha el nombre de síl·labes que conté. Classifica'ls d'acord amb el quadre de sota.

Les dues vocals es pronuncien en la mateixa síl·aba (diftong)	Les dues vocals es pronuncien en síl·labes diferents (hiat)
gai-re	ra-ïm
en-fei-nat	in-cre-ï-ble
boi-na	o-ï-da
trui-ta	for-tu-ït
llau-na	ta-üt
treu-re	re-üll
mo-tiu	di-ürn

7.46. Observa la classificació que has fet en l'activitat anterior i digues quin és el signe que indica que hem de pronunciar separades dues vocals contigües.

7.47. Llegeix correctament els mots destacats:

a) Es distreia sovint./Posseïa grans territoris.

b)Conduïa un camió tràiler./Duia un navegador GPS.

c)No creien en Déu./No obeïen els preceptes cristians.

d)Introduïen moltes novetats./S'enduien la feina a casa.