UNITAT 7. TIPUS DE TEXTOS

3. EL TEXT ARGUMENTATIU

3.1. L'article d'opinió

L'article d'opinió és un text periodístic en què l'autor o l'autora exposa les seves idees sobre una qüestió determinada, normalment un fet d'interès general.
El text argumentatiu exposa una tesi..
Acostuma a presentar una estructura com la següent:
1.Introducció: Explica breument la tesi que vols defensar.
2.Argumentació: Arguments amb el que puguis defensar la teva tesi.
3.Conclusió: Troba una solució al problema inicial.

3.2.L'editorial

L'editorial és un article que expressa l'opinió de l'equip de redacció o bé de la direcció d'un diari. 

3.3.La carta dels lectors

La carta dels lectors o carta al director expressa l'opinió de l'autor o l'autora sobre un fet concret.

UNITAT 7. ORTOGRAFIA

2. LA DIÈRESI

La dièresi és el signe dels dos punts que escrivim damunt d'algunes i i d'algunes u. La dièresi té dues funcions:
1. Indicar que cal pronunciar la u dels grups qüe, qüi, güe, güi, ja que forma part d'un diftong creixent.

No sona la u. Dígraf	Sona la u. Diftong amb dièresi	Sona la u. Diftong sense dièresi
Lloguer, guineu, quedar, líquid	Ungüent, pingüí, qüestió, terraqüi	Guant, paraiguot, quan, quota

2. Indicar que una i o una u no formen diftong amb la vocal contigua, ja que formen part de síl·labes diferents.

La i i la u formen diftong	La i i la u no formen diftong
Rai, peu, es-pais,  du-ia	Ra-ïm, pe-üc, pa-ï-sos,  con-du-ï-a

2.1. Casos freqüents

Escrivim dièresi en algunes terminacions verbals dels verbs de la 1a conjugació acabats en -ear(crear), -iar(canviar), -oar(lloar), -uar(actuar), i dels verbs de la 3a conjugació acabats en -air(agrair), -eir(obeir) i -uir(conduir).

Present subj.	Imperatiu	Present ind.	Imperfet ind.	Imperfet subj.	participi
Canviï Canviïs Canviï Canviem Canvieu Canviïn	- Canvia Canviï Canviem Canvieu Canviïn	Agraeixo Agraeixes Agraeix Agraïm Agraïu Agraeixen	Agraïa Agraïes Agraïa Agraíem Agraíeu Agraïen	Agraís Agraïssis Agraís Agraíssim Agraíssiu Agraïssin	Agraít Agraïda Agraïts Agraïdes - -

Escrivim dièresi en els noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:
illa: aïllar, aïllament
Paraules que cal recordar:
amoïnar, creïble, diürn, gratuït, suïcidi, arruïnar, cruïlla, fortuït, ruïna, Suïssa.

2.2. Estalvi de la dièresi

No escriurem dièresi en els casos següents, tot i que la i o la u no formen diftong amb la vocal contigua:

-Quan la i o la u s'hagin d'accentuar (país, agraíem)

-En l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -ir(obeir, obeint, obeiré, obeiria).

-En els sufixos -isme i -ista (egoisme, egoista).

-En la i o la u de paraules derivades amb prefixos com anti-, co-, re-, contra, semi-, etc., (antiinflamatori, coincidir, reunir).

UNITAT 7. GRAMATICA

2.     ELS PRONOMS PERSONALS FEBLES (II)

2.1. Els pronoms febles que substitueixen un complement de règim verbal

A l’hora de substituir un complement de règim verbal (CRV) per un pronom feble, haurem de fixar-nos en la preposició regida pel verb:

CRV  amb la preposició de	CRV amb altres preposicions
Pronom en No es refiava d’aquell home. No se’n refiava.	Pronom hi No s’acostumava a aquell clima. No s’hi acostumava.

I quan el complement d’un d’aquests verbs pren forma de pronom, sorgeixen combinacions como aquestes:

M’hi acostumo	Me’n ric	Me n’adono
T’hi acostumes	Te’n rius	Te n’adones
S’hi acostuma	Se’n riu	Se n’adona
Ens hi acostumen	Ens en riem	Ens n’adonem
Us hi acostumeu	Us en rieu	Us n’adoneu
S’hi acostumen	Se’n riuen	Se n’adonen

Vaig acostumar-m’hi	Vaig riure-me’n	Vaig adonar-me’n
Vas acostumar-t’hi	Vas riure-te’n	Vas adonar-te’n
Va acostumar-s’hi	Va riure-se’n	Va adonar-se’n
Vam acostumar-nos-hi	Vam riure’ns-en	Vam adonar-nos-en
Vau acostumar-vos-hi	Vau riure-us-en	Vau adonar-vos-en
Van acostumar-s’hi	Van riure-se’n	Van adonar-se’n

1.2. Els pronoms febles que substitueixen un complement circumstancial

A l’hora de substituir un complement circumstancial (CC) per un pronom feble, haurem de fixar-nos també en la preposició que l’introdueix o bé en la mena de circumstància que expressa.

CC amb la preposició de (indica la procedència o l’origen)	CC amb altres preposicions o sense (indica manera, companyia, lloc, direcció...)
Pronom en Acaba de sortir del despatx. N’acaba de sortir.	Pronom hi Deixa això damunt la taula. Deixa-hi això.

El verb ser, quan indica la presència d’una persona o la col·locació d’una cosa, va acompanyat d’un CC de lloc i es substitueix pel pronom hi. Per exemple:

La Clara és a casa.            Què és a casa, la Clara? No, no hi és.

1.3. Els pronoms febles que substitueixen els complements dels verbs copulatius

El complement atributiu (CAtr) és el complement que han de dur els verbs copulatius (ser, estar i semblar) i normalment aquest pronom és substitueix pel complement atributiu ho.

La Gemma està malalta.(Adj, CAtr)           -Que està malalta, la Gemma? Sí que ho està.(CAtr)

1.4. El pronom feble que substitueix el complement predicatiu

El complement predicatiu (CPred) normalment que expressa una característica al subjecte i també normalment és substitueix el pel pronom hi.

La Gemma ha arribat contenta. -Que ha arribat contenta, la Gemma? Sí que hi ha arribat.                         (Adj, CPred del Subj)                                                                        (CPred)

ACTIVITATS

7.13. Analitza els complements verbals destacats en negreta i digues si fan la funció de CRV o bé de CC. Després torna a escriure les frases substituint els sintagmes destacats per pronoms febles.
a)Pensa en nosaltres, eh? Pensaràs en nosaltres?
Pensa en nosaltres, eh? Hi pensaràs?
b)Quan vaig arribar al bar, els meus amics ja eren al bar.
Quan vaig arribar al bar, els meus amics ja hi eren.
c)Aprofita aquesta gran oportunitat. Si no l'aprofites, et penediràs de no haver-la aprofitat tota la vida.
Aprofita aquesta gran oportunitat. Si no l'aprofites, te'n penediràs tota la vida.
d)Quan els treballadors del segon torn entren a la fàbrica, els de primer surten de la fàbrica.
Quan els treballadors del segon torn entren a la fàbrica, els de primer hi surten.
e)M'atreveixo a travessar el riu nedant. ¿No t'atreveixes a travessar el riu nedant, tu?
M'atreveixo a travessar el riu nedant. ¿No te'n atraveixes, tu?
f)Volia quedar-me al càmping, però els meus oncles no van deixar quedar-me al càmping.
Volia quedar-me al càmping, però els meus oncles no van deixar hi quedar-me.
7.14. Copia les frases següents i completa-les amb un pronom feble. Després digues quin és el significat del pronom i quina funció (CRV o CC) fa.
a)Si entres en aquesta cova, tindràs moltes dificultats per sortir...
b)M'equivoco en les operacions. No t'en equivoques, tu?
c)Els camions circulaven a poc a poc; els cotxes també hi circulaven.
d)Dorm profundament. Quan estic molt cansat, jo també hi dormo.
e)No estic d'acord amb res del que proposa. ¿Tu hi estàs d'acord?
f)No t'has adonat de l'hora que és? Dons te'n hauries d'haver adonat.